L'últim dia del trimestre vam canviar la classe de literatura per una agradable conversa al voltant d'un esmorzaret. Bones festes!
divendres, 24 de desembre del 2010
dilluns, 20 de desembre del 2010
En l'amor no hi ha violència, ni sang vessada, ni mor la gent que estimes, ni et desapareixen els amics; però també hi ha fam, també sents l'estómac buit, la intranquil·litat, la incertesa, l'angoixa de no saber si ets víctima o botxí.
- És veritat, sempre hi ha una víctima i un botxí. És contra tota lògica.
-De vegades estimes la gent més absurda, més contrària. Veus, l'experiència està renyida amb la revolució i això també passa amb l'amor.
Per això s'ha fixat en mi, perquè és absurd, il·lògic. El mormol dels versos d'en Salvat-Papasseit es confonia amb la fressa de les acàcies i les mimoses.
Ja que estavem parlant d'això precisament avui a classe, he escollit aquest fragment: un diàleg entre l'Ignasi i la Mundeta Ventura. Crec que Montserrat Roig aconsegueix una visió molt ben encertada d'això que en diuen estar enamorat. Penso també que aquest diàleg reprodueix l'amor que, cadascuna a la seva manera, pateixen les tres Mundetes.
Blanca Gispert.
diumenge, 19 de desembre del 2010
El cor li bategava furiosament mentre acariciava amb la punta dels dits la seva pell, a frec, només per sentir en l'epidermis el tremolor del contacte.
Aquest és un dels molts fragments on l'autora ens mostra la seva gran capacitat per descriure sensacions i emocions utilitzant un vocabulari molt precís i ben triat.
------------------------------------------------------------
Marta Masip 2n Bat C
Subscriure's a:
Missatges (Atom)