CURS 2013-2014

Enguany, el grup del blog és 2n Bat E (els que el curs passat eren 1r Bat E).
Ara (curs 2012-2013) els alumnes són de 1r bat E (batxillerat de les arts escèniques i batxillerat de les arts plàstiques), de la matèria comuna.
Curs 2011-2012: Ja és el tercer any consecutiu que treballem en aquest blog. Els alumnes, també de la matèria de modalitat de Literatura catalana, són del batxillerat de les arts escèniques (1r BAT E).

El bloc continua aquest curs!!

Els alumnes de Literatura Catalana (optativa de modalitat, 2n Bat) del curs 2010-2011 agafen el relleu dels seus companys, que van iniciar aquest bloc amb moltes ganes i il·lusió. Des d'aquí, una abraçada molt forta per a tots i el desig que tingueu molta sort en les vostres noves activitats fora de l'institut (estudis, treball, amor...). Ja sabeu que podeu seguir col·laborant i aportant-hi les vostres dèries literàries. Fina.


Quadre pintat per Gabriel Ferrater al Mas Picarany
Benvinguts al bloc de Literatura catalana creat per alumnes de 2n de batxillerat de l'IES Gabriel Ferrater de Reus (curs 2009-2010). Hi trobareu informació sobre els autors treballats a classe però, sobretot, poemes, frases, textos que ens agraden, fotos d'activitats realitzades (ruta literària, visites culturals, alguna celebració ben dolça...); en definitiva, una bona mostra de tot allò que la literatura ens aporta!

No et facis posar cendra:

En aquest enllaç trobareu abundant, i molt interessant, informació sobre el concepte de religió que tenia Joan Maragall:

http://www.vilaweb.cat/noticia/preview/3787395



Montserrat Roig

Aquí hi ha força dades sobre la novel·la Ramona, adéu i la seva autora:

dimecres, 6 d’abril del 2011

Gràcies, Nàdia!


Del cor de l'home

mai tindrem coneixença.

Però en ma vila

les flors que un jorn floriren

sempre el perfum exhalen.

Tsurayuki

diumenge, 3 d’abril del 2011


Em penso que me'n vaig enamorar de seguida, la veritat. Però els primers dies, i tampoc el divendres sant ni el dissabte, no li gosava dir gaire res. El diumenge, però, entre l'alegria de les campanes i els preparatius per al bateig, em vaig començar d'animar, i, quan vam sortir a veure el castell de focs, a la nit, sense dir-nos-ho, ens vam separar de la colla, ens vam perdre entre la gent. Com que tothom mirava les bengales i les estrelles de foc, em vaig atrevir a agafar-la de bracet, primer, i després a estrènyer-li aquella cintura tan fina. No es va separar, no, però jo la respectava massa: era la germana d'en Iorgos. Va ser ella, la meva Alèxia, que en la nit més alegre de l'any, la nit de Pasqua, em va besar damunt dels ulls, quan un espetec de petards i claror me'ls feia tancar!



He escollit aquest fragment de la pàgina 127 perquè m'encanta la tendresa que transmet. Em resulta molt maca la manera com es tracten l'un a l'altre. Amb poques paraules ens descriu perfectament el joc d'enamorats entre l'Aram i l'Alèxia, ple de respecte, encant i sinceritat.

És cert que l'amor no sempre és infinit i perfecte, però és en aquests moments tan dolços quan creus que tot és possible, que res et separarà de la persona a la que estimes. I l'amor portarà disgustos i tristesa... sí! però sempre val la pena recordar aquests moments tan únics, on tot és meravellós i res sembla impossible.



Marta Piqué.

Quadern d'Aram -

Quantes vegades veig la meva mare, quan no cus la nostra roba vella, llegint i recitant els poemes del pare. En guarda uns quants escrits a mà, que se sap de cor. Si tot va bé, i pesco molt de corall i guanyo molts diners, llogaré per a la mare un pis o una casa amb jardí, on pugui cuidar les seves roses i asseure's a llegir, al capvespre, els versos de Vahé. Perquè seré coraller, bus, no pas músic. A la mare li ha fet por quan li ho he dit, però el meu amic i el seu oncle ja en sabran, de tranquil·litzar-la; li explicaran les precaucions que prendrem i com el patró ens vigilarà, que no prenguem mal. De perills més grossos ens n'hem salvat, Marik i jo, fins ara.


He escollit aquest fragment de la novel·la (pàg.60) perquè crec que reflecteix diferents sentiments en poques paraules. És a dir, ens transmet, per una banda, el sentiment d'enyorança de casa seva, sobretot per part de la mare amb els versos de Vahé i també l'enyorança de les seves roses que tenia sempre al jardí de casa seva, que per a ella representaven tant. Per una altre banda, també hi ha el sentiment d'avançar, de mirar endavant, per part d'Aram.


Trobo que, en conclusió, es un fragment preciós i a la vegada força optimista, tenint en compte les circumstàncies del moment.


Núria Pentinat.