CURS 2013-2014

Enguany, el grup del blog és 2n Bat E (els que el curs passat eren 1r Bat E).
Ara (curs 2012-2013) els alumnes són de 1r bat E (batxillerat de les arts escèniques i batxillerat de les arts plàstiques), de la matèria comuna.
Curs 2011-2012: Ja és el tercer any consecutiu que treballem en aquest blog. Els alumnes, també de la matèria de modalitat de Literatura catalana, són del batxillerat de les arts escèniques (1r BAT E).

El bloc continua aquest curs!!

Els alumnes de Literatura Catalana (optativa de modalitat, 2n Bat) del curs 2010-2011 agafen el relleu dels seus companys, que van iniciar aquest bloc amb moltes ganes i il·lusió. Des d'aquí, una abraçada molt forta per a tots i el desig que tingueu molta sort en les vostres noves activitats fora de l'institut (estudis, treball, amor...). Ja sabeu que podeu seguir col·laborant i aportant-hi les vostres dèries literàries. Fina.


Quadre pintat per Gabriel Ferrater al Mas Picarany
Benvinguts al bloc de Literatura catalana creat per alumnes de 2n de batxillerat de l'IES Gabriel Ferrater de Reus (curs 2009-2010). Hi trobareu informació sobre els autors treballats a classe però, sobretot, poemes, frases, textos que ens agraden, fotos d'activitats realitzades (ruta literària, visites culturals, alguna celebració ben dolça...); en definitiva, una bona mostra de tot allò que la literatura ens aporta!

No et facis posar cendra:

En aquest enllaç trobareu abundant, i molt interessant, informació sobre el concepte de religió que tenia Joan Maragall:

http://www.vilaweb.cat/noticia/preview/3787395



Montserrat Roig

Aquí hi ha força dades sobre la novel·la Ramona, adéu i la seva autora:

dissabte, 7 de maig del 2011

COM LES MADUIXES

Menja maduixes l'àvia d'abans de Sant Joan;
per més frescor, les vol collides d'un infant.

Per'xò la néta més petita, que és Pandara,

sabeu, la que s'encanta davant d'una claror

i va creixent tranquil·la i en 'admiració i a voltes,

cluca d'ulls, aixeca al cel la cara,
ella, que encar no diu paraules ben ardides

i que en barreja en una música els sentits,
cull ara les maduixes arrupides,
tintat de rosa el capciró dels dits.
Cada matí l'asseuen, a bell redós del vent,
al jaç de maduixeres.
I mira com belluga l'airet ombres lleugeres,
i el cossiró decanta abans que el pensament.

li plau la corretjola i aquell herbei tan fi,
i creu que el cel s'acaba darrera del jardí.
En va la maduixera 'son bé de Déu cobria;
en treure les maduixes del receret ombriu,
Pandara s 'enrojola, treballa, s'extasia:
si n'ha trobat més d'una, aixeca els ulls i riu.
Pandara sempre ha vist el cel asserenat;
ignora la gropada i el xiscle de les bruixes.
És fe i és vida d'ella la llum de bat a bat.
El món, en meravelles i jocs atrafegat,
és petit i vermell i fresc com les maduixes.


Josep Carner.

------------
Estava estudiant i tractant el tema de la infantesa a quadern d'Aram he vist que tenia apuntat un poema que la Fina ens va dir i l'he buscat i m'ha agradat. Descriu molt be la felicitat i la innocència de la infantesa i a més parla de maduixes que em fan recordar l'estiu que , gracies a Déu , ja s'acosta. Així que ànims a tots amb aquesta última setmana.

Marta

dijous, 5 de maig del 2011

Entre l'herba i els núvols


El dia

Que vives semblen
entre l'herba i els núvols
les ombres fràgils!
El vent les esbarria;
la boira les apaga.

A la finestra
de la meva enyorança,
els miosotis
es marceixen de veure
sempre el mateix paisatge.


He escollit aquest poema pertanyent a l?antologia poètica "Com un foc invisible..." de Màrius Torres ja que utilitza el sistema de tannkas, cosa que m'ha impactat, i ens transmet molts sentiments i emocions dins de la temàtica de la natura. L'autor ens descriu com es sent a causa de la seva malaltia utilitzant una gran varietat de metàfores.

Mar Bartolí

AIXÒ ÉS LA JOIA


Això és la joia -ser un ocell, creuar
un cel on la tempesta deixà una pau intensa.

I això és la mort -tancar els ulls, escoltar
el silenci de quan la música comença.

1941


He escollit aquest meravellós poema per dues senzilles raons: la impressionant capacitat que tenen els versos per transmetre’ns de manera descriptiva dues sensacions oposades i també perquè el trobo un clar exemple de la dita: “lo bueno y breve, dos veces bueno”.



Marc Borges!

Això és la joia


Això és la joia - ser un ocell, creuar
un cel on la tempesta deixà una pau intensa.

I això és la mort - tancar els ulls, escoltar
el silenci de quan la música comença.

1941

He escollit aquest poema perquè penso que és molt interessant ja que, en poques paraules, Màrius Torres és capaç d'expressar la forma en la que ell percep la joia, entesa com l'alegria de viure, i la mort. En el poema, compara la joia amb un ocell que vola per un cel en calma, la qual cosa és símbol de llibertat. La mort, en canvi, la compara amb el silenci, és a dir, amb una total desconnexió amb l'entorn. Podríem considerar aquests dos versos com una oposició entre la vida i la mort, tot i que aquesta última l'autor ens la presenta com una mort calmada, pacífica, esperada i, fins i tot, en certs moments, desitjada. Cal esmentar que l'autor estava malalt de tuberculosi i per això en certs moments, sobretot quan patia crisis, desitjava la mort com a forma de deixar enrere el patiment que aquestes li provocaven. Per tant, trobarem la mort com un tema recorrent en l'obra de Màrius Torres, juntament amb la vida, la qual trobem esmentada de formes diverses en la seva antologia.


La imatge que acompanya el poema l'he extret del google.


Lydia Jiménez