CURS 2013-2014

Enguany, el grup del blog és 2n Bat E (els que el curs passat eren 1r Bat E).
Ara (curs 2012-2013) els alumnes són de 1r bat E (batxillerat de les arts escèniques i batxillerat de les arts plàstiques), de la matèria comuna.
Curs 2011-2012: Ja és el tercer any consecutiu que treballem en aquest blog. Els alumnes, també de la matèria de modalitat de Literatura catalana, són del batxillerat de les arts escèniques (1r BAT E).

El bloc continua aquest curs!!

Els alumnes de Literatura Catalana (optativa de modalitat, 2n Bat) del curs 2010-2011 agafen el relleu dels seus companys, que van iniciar aquest bloc amb moltes ganes i il·lusió. Des d'aquí, una abraçada molt forta per a tots i el desig que tingueu molta sort en les vostres noves activitats fora de l'institut (estudis, treball, amor...). Ja sabeu que podeu seguir col·laborant i aportant-hi les vostres dèries literàries. Fina.


Quadre pintat per Gabriel Ferrater al Mas Picarany
Benvinguts al bloc de Literatura catalana creat per alumnes de 2n de batxillerat de l'IES Gabriel Ferrater de Reus (curs 2009-2010). Hi trobareu informació sobre els autors treballats a classe però, sobretot, poemes, frases, textos que ens agraden, fotos d'activitats realitzades (ruta literària, visites culturals, alguna celebració ben dolça...); en definitiva, una bona mostra de tot allò que la literatura ens aporta!

No et facis posar cendra:

En aquest enllaç trobareu abundant, i molt interessant, informació sobre el concepte de religió que tenia Joan Maragall:

http://www.vilaweb.cat/noticia/preview/3787395



Montserrat Roig

Aquí hi ha força dades sobre la novel·la Ramona, adéu i la seva autora:

dimarts, 29 de març del 2011

Quadern d'Aram


Érem ja més a prop del nostre destí, passàvem per la falda d'una muntanya, un vespre ennuvolat. Vam acampar, si es pot dir així, quan era ja de nit, i nit fosca. El meu oncle sempre descollava els cavalls, i els lligava en un arbre, si és que n'hi havia cap, o al carro, amb una corda. Les dones i els petits dormien al carro i nosaltres, amb una manta, sota les estrelles.


He escollit aquest fragment perquè penso que és un exemple molt clar, de la capacitat que té l'autora per transmetre sensacions. En un moment aparenment crític (la persecució dels armenis), aconsegueix mostrar-nos la simple tranquilitat de dormir sota les estrelles.. encara que sigui sabent que t'estan perseguint i que en qualsevol moment et poden matar.

M'ha impressionat la penetració d'Aram en dir que es va fer gran en un sol dia, quan va recollir el nadó de braços de la seva mare que es moria. Jo penso, però, que ja havia començat de fer-se'n dies anteriors, en aquella "vida dolorosa" que va ser el nostre desesperat camí cap a l'Armènia de Rússia.


He triat aquest fragment ja que ens descriu clarament la difícil infantesa d'Aram i el dolorós viatge que han de fer ell i la seva mare, Marik. Ens transmet molts sentiments, i la necessitat d'abandonar la infantesa a un simple infant, per culpa de la situació del seu país.
La fotografia és de l'illa de Simi, m'agrada molt aquesta imatge ja que ens transmet molta tranquilitat malgrat la tristesa de l'obra.

Mar Bartolí.

dilluns, 28 de març del 2011

QUADERN D'ARAM

Infants sense infantesa, a milers. Jo, però, ho recordo tot. Prou voldria enfonsar molts records més endins del cervell, allà on deuen anar a parar les coses oblidades, voldria enfonsar-ho com les llavors a la terra vermella, però no puc. El temps feliç, els anys de Trebisonda, queden al darrere, ells sí, com les monedes d'or d'un tresor perdut.


M'agrada aquest fragment per la manera en com expressa el que sent i com viu Aram després de les experiències tan dures que li ha tocat viure, i també aquest lirisme que fa especial els textos de Maria Àngels Anglada.
La fotografia és del mar Mediterrani anant de Mykonos a Delos, i mostra tot allò que queda endarrere.

Nadia*

QUADERN D'ARAM

Però quan es viu tranquil, ocupat en els quefers de cada dia, quan el sol surt sobre el mar i els carrers i la gent que estimes, no tens pressentiments dolents. Molt pocs dels nostres en tenien, i ningú no es podia imaginar que la crueltat dels turcs arribés a un punt tan terrible. Ningú.


He triat aquest fragment, perquè mostra amb paraules precises el que un sent quan tot va bé, quan no hi ha res que t'amoïni i sobretot quan no has de patir per la teva vida.
També t'ajuda a fer una reflexió, i es que en el món en què vivim la vida està més valorada i no hem viscut quelcom de semblant.
La fotografia és de Mykonos, una posta de sol, que em transmet molta tranquil·litat i pau.

Nàdia*

Illa de Simis


Carles Vaquera Mañero 2n BAT-D

diumenge, 27 de març del 2011

QUADERN D'ARAM

M'enyorava tant del mar que vaig decidir d'anar fins al p
ort; a peu, perquè no tenim pas diners per fer-ho d'altra manera. Vaig caminar molt i vaig anar preguntant el camí, fins que vaig arribar al mar, al port del Pireu. Mai no havia vist tant de moviment; a Trebisonda era molt diferent, i no diguem el llac Van. A mi m'agrada molt de nedar, i el pare m'hi ha avesat des de petit, a sis anys, i no tan sols al mar, sinó al riu Deguimen, que és més difícil. Algunes vegades havíem anat fins al pas de Zingana, a les muntanyes, i el pare em deia: -Nedes com un salmó. No pas que ho fes a contracorrent, com em va explicar dels slamons; perquè m'agradava de ficar-me en les aigües que bullien. A nou anys ja nedava darrere els salts, i sota aigua i tot, fins que els ulls em coïen. Doncs ara he trobat un amic com jo, que es diu Iorgos i és grec, fill de l'illa de Simi.





He triat aquest fragment perquè crec que és just el moment on la sort d'Aram comença a canviar, és com un punt de felicitat després de tantes desgracies, potser (i això ja, fent lectura pròpia) el treball vora el mar que li ofereix aquest nou amic és una de les coses que l'empenyen a tirar endevant amb il·lusió. També hi podem veure com ens parla del mar, de la necessitat que tenia d'anar-lo a buscar, ens mostra doncs una vegada més la importància d'aquest en la novel·la i en aquest cas la relació que té el mar amb el pare. Amb ell anaven junts a nedar quan Aram era petit, un grapat de bons records que necessitava retrobar.

La imatge és del port del Pireu.

Marta Masip