CURS 2013-2014

Enguany, el grup del blog és 2n Bat E (els que el curs passat eren 1r Bat E).
Ara (curs 2012-2013) els alumnes són de 1r bat E (batxillerat de les arts escèniques i batxillerat de les arts plàstiques), de la matèria comuna.
Curs 2011-2012: Ja és el tercer any consecutiu que treballem en aquest blog. Els alumnes, també de la matèria de modalitat de Literatura catalana, són del batxillerat de les arts escèniques (1r BAT E).

El bloc continua aquest curs!!

Els alumnes de Literatura Catalana (optativa de modalitat, 2n Bat) del curs 2010-2011 agafen el relleu dels seus companys, que van iniciar aquest bloc amb moltes ganes i il·lusió. Des d'aquí, una abraçada molt forta per a tots i el desig que tingueu molta sort en les vostres noves activitats fora de l'institut (estudis, treball, amor...). Ja sabeu que podeu seguir col·laborant i aportant-hi les vostres dèries literàries. Fina.


Quadre pintat per Gabriel Ferrater al Mas Picarany
Benvinguts al bloc de Literatura catalana creat per alumnes de 2n de batxillerat de l'IES Gabriel Ferrater de Reus (curs 2009-2010). Hi trobareu informació sobre els autors treballats a classe però, sobretot, poemes, frases, textos que ens agraden, fotos d'activitats realitzades (ruta literària, visites culturals, alguna celebració ben dolça...); en definitiva, una bona mostra de tot allò que la literatura ens aporta!

No et facis posar cendra:

En aquest enllaç trobareu abundant, i molt interessant, informació sobre el concepte de religió que tenia Joan Maragall:

http://www.vilaweb.cat/noticia/preview/3787395



Montserrat Roig

Aquí hi ha força dades sobre la novel·la Ramona, adéu i la seva autora:

dimarts, 5 de juny del 2012

Treballs sobre poemes de Màrius Torres

http://www.youtube.com/watch?v=5DYCddWNmE4&list=UUKBJYe-X0L5_akVxjSJCOPQ&index=1&feature=plcp

Natàlia Filella i Marta Figuerola


------------------------------

Marius Torres - Venus


Ferran Piqueras Pons
Ramon Morant Segura


-------------------------------

Ruta per Reus

dilluns, 4 de juny del 2012


Ja ens espera un mic a l'estació. Fixeu-vos un moment en la seva figureta menuda, en els dos cremallets de joia que té als ulls i en la faisó de parlar d'il·luminat. Tot vibra: sembla una arpa pulsada per uns dits que no es veuen...
Aqui ens descriu el paseig de la estació, com està situat i quines formes té. La fotografia ens mostra l'estació al final del paseig, recte al costat del edifici. Ara està tot molt modern i costa més imaginar com era abans, però ens podem fer una idea.

David Miguel
Las niñas ricas duien un uniforme que pretenia ser luxós , amb barret i tot, i diferent la primavera que l'hivern. las niñas pobres duen una bata caqui, un color no gens afavoridor. Les dues castes no tenien cap mena de relació. Las niñas pobres jugaven en un pati interior, on només tocava el sol els messos de maig i juny.


Trobo que tenien una disciplina molt estricta i una mica racista , ja que separar les classes perquè no es barregessin és una mica descarat, perquè estan deixant com una poca cosa a les noies que tenien pocs diners. Però era la societat d'abans i no només passava a l'escola , a tot arreu també hi havia discriminació. Per sort , actualment això ha cambiat! Penso que tots necessitem els mateixos drets i els mateixos cuidados!
Natàlia Filella



Ferran Sagué - Quines coses que té Reus





Quines coses que té Reus


Resulta el lloc ideal
pel que la quietud s'inclina.
Se sent tan dolç rumoreig
sota els arbres del passeig
de la boca de la mina.
                          Ferran Sagué




Resulta difícil trobar ara a Reus un lloc tranquil, allunyat del soroll i de la societat, però per això està la boca de la mina, un lloc tranquil on pots anar-hi a reflexionar sense que ningú et molesti. Tots algun moment hem anat a la boca de la mina, i hi hem trobat la pau que tant la caracteritza.

diumenge, 3 de juny del 2012

Antoni Correig, Poemes reusencs.





Els petits tenen fama de feliços;
mes jo recordo... que no n'era gens
si en arribar a la font, cuita corrents
la meva mare no em comprava anissos!
                                 
                            Antoni Correig, Poemes Reusencs.
                 


He triat aquest fragment perquè mostra clarament amb la facilitat en que els nens eren feliços abans, amb la cosa mes simple, com és la d'una paperina d'anissos.

Ferran Piqueras Pons
1 BAT E
Literatura Catalana

BOCA DE LA MINA

Els petits tenen fama de feliços; 
mes jo recordo... que no n'era gens 
si en arribar a la font, cuita corrents
la meva mare no em comprava anissos!

He triat aquest fragment perquè el vaig llegir jo i em va agradar com parlava de que avans s'anaven a comprar anissos a alguna dona velleta.
PASSEIG DE LA BOCA DE LA MINA 


Arbres en processó vers la montanya.
Immòbil fugitius de la ciutat.
Acanvi del meu cor que els acompanya,
em drinden llur romàntica aminstat.

Arbres de soca vella o consumida:
testimoni d'infància o de festeig.
Dessota l'ombra verda del passeig
em canten les estrofes de la vida.

De retorn de la Mina -- amb gust d'anissos--
el mateix que el meu pare em deia a mi,
  dic al meu fill: ''No corris oeks oedrissis!''

  Pedrissos que no deixen la barana
  com jo no deixo el gust de seure ací
 veien el fil del temps com es debana.














  Aquest poema com podem obsera ens fa una descripció de com era la zona de la boca de la mina en una altra època. Tan ens descriu com era com que li feia senti i que li portava molts records de quan era petit. el El poema el que ens vol dir és que com que els arbres estan un al cosat del altra i hi ha molts sembla que sigui una processó pero inmobils i a la muntanyai també ens diu que ell se sent molt bé quan esta alla perque li recorda quan era petit, i es un bon lloc per fugi de la ciutat ja que et troves amb una tranquilitat absoluta.

                                                                                                Amina Giménez




                                                                                                             
"-Hola, hola, Capitel·lo,
t'has de recordar de mi.
Atureu-vos, Capitel·lo,
que ara és hora de morir.

-Tinga pietat la dama,
tinga pietat de mi.

-La pietat que teníeu
al penjar lo meu marit.

Ja li'n dóna punyalada,
la primera el va ferir,
la segona cau en terra,
la tercera va morir.

-Déu te perdó Capitel·lo
a tu i an el meu marit."

Aquest texte és un fragment de la Calaixera de romanços reusencs. He triat aquest fragment perquè primer de tot trobo molt interessant llegir la meva pròpia llengüa, però de manera més antiga, com feien els trobadors de l'Edad mitga.

Encara que, el que de veritat em va agradar més de llegir aquest text, és la situació de com el vam llegir: erem els "actors" i el "trobador" en mitg de la plaça de l'Ajuntament, la Mercadal, amb un sol explosiu, allí plantats, llegint un romanç; que de fet, tenía molta emoció. Doncs em va encantar, sobretot, perquè vaig riure molt. Però també ens vam haver de ficar al paper, perquè hi havien situacions dramàtiques com aquest exemple que he posat. Era un gran contrast amb l'ambient.

Júlia Pàmies Jassans. 


PAGÈS I: Passo! Passo!
PAGÈS III: Préssecs! Préssecs! No hi ha cucs. Préssecs!
PAGÈS IV (parlant amb el PAGÈS V): He venut tres caixes al Mariné de la fruita. Jueu! Me'ls paga a deu i al mercat els venen a quinze.
PAGÈS V: De vegades no hi ha altre remei.
PAGÈS III: Cebes! Cebes tendres!

RAMON: Bon dia.
PAGÈS III: Arribes una mica tard.
RAMON. Sols porto enciams. Espero enllestir aviat.
PAGÈS II: A tres, avui. Sempre estàs de llet, Ramon.
RAMON: Si en tingués molts rai, però... fixa't quina misèria! Enciams! Tendres! Enciams!
PAGÈS VI: Passo! Passo!




He triat aquest fragment per que em va agradar molt representar-lo al mig de la plaça Mercadal, junt amb els demés. Em vaig sentir com si estigués en família. Em va agradar molt la sensació de estar tots cridant a conjunt, i crec que ho hauríem de tornar a fer algun dia.

PD: La foto és de la Júlia Pàmies.

Marta Figuerola Castellví