CURS 2013-2014

Enguany, el grup del blog és 2n Bat E (els que el curs passat eren 1r Bat E).
Ara (curs 2012-2013) els alumnes són de 1r bat E (batxillerat de les arts escèniques i batxillerat de les arts plàstiques), de la matèria comuna.
Curs 2011-2012: Ja és el tercer any consecutiu que treballem en aquest blog. Els alumnes, també de la matèria de modalitat de Literatura catalana, són del batxillerat de les arts escèniques (1r BAT E).

El bloc continua aquest curs!!

Els alumnes de Literatura Catalana (optativa de modalitat, 2n Bat) del curs 2010-2011 agafen el relleu dels seus companys, que van iniciar aquest bloc amb moltes ganes i il·lusió. Des d'aquí, una abraçada molt forta per a tots i el desig que tingueu molta sort en les vostres noves activitats fora de l'institut (estudis, treball, amor...). Ja sabeu que podeu seguir col·laborant i aportant-hi les vostres dèries literàries. Fina.


Quadre pintat per Gabriel Ferrater al Mas Picarany
Benvinguts al bloc de Literatura catalana creat per alumnes de 2n de batxillerat de l'IES Gabriel Ferrater de Reus (curs 2009-2010). Hi trobareu informació sobre els autors treballats a classe però, sobretot, poemes, frases, textos que ens agraden, fotos d'activitats realitzades (ruta literària, visites culturals, alguna celebració ben dolça...); en definitiva, una bona mostra de tot allò que la literatura ens aporta!

No et facis posar cendra:

En aquest enllaç trobareu abundant, i molt interessant, informació sobre el concepte de religió que tenia Joan Maragall:

http://www.vilaweb.cat/noticia/preview/3787395



Montserrat Roig

Aquí hi ha força dades sobre la novel·la Ramona, adéu i la seva autora:

dijous, 28 d’octubre del 2010

L'ANY MARAGALL

El dia 19 d'octubre a la sala d'actes del Centre de Lectura, es va donar lloc a una lectura de textos de Joan Maragall.

Primer de tot Montserrat Corretger, professora de literatura contemporània, ens va presentar Maragall com un poeta popular, un dels primers intel·lectuals, que lluita contra la societat burgesa i les idees del seu temps. Però es contradiu, ja que ell creu que l'art ha d'estar o ha de ser fora de tot compromís social i en canvi, en algunes de les seves obres es compromet, com per exemple en el “El Comte Arnau”.

Escrivia amb una gran precisió en el llenguatge, en la poesia, a través d'ells explicava el seu pensament i les seves idees, exquisit en els textos, de llenguatge quotidià però treballat, reivindicant els problemes del moment.

Després d'una breu explicació sobre l'autor va haver-hi la lectura de textos de “L'oda infinita”, “Excelsior”, “Solellada”, fragments de “Nausica”, “Haidé”, “El comte Arnau” i “Vistes al Mar”, narrats amb gran força, dramatisme i compenetració entre els lectors, que et feien sentir dintre d'aquests poemes.

I donant punt final a aquest acte, Xavier Pié, va acompanyar musicalment amb el saxo, “La ginesta”, “Allà a les llunyanies de la mar” i “La mar estava alegre” amb gran sensibilitat.


Nàdia Ameller Bellera

dilluns, 25 d’octubre del 2010

A l'inrevés




Ho diré a l'inrevés. Diré la pluja
frenètica d'agost, els peus d'un noi
caragolats al fil del trampolí,
l'agut salt de llebrer que fa l'aroma
dels lilàs a l'abril, la paciència
de l'aranya que escriu la seva fam,
el cos amb quatre cames i dos caps
en un solar gris de crepuscle, el peix
llisquent com un arquet de violí,
el blau i l'or de les nenes en bici,
la set dramàtica del gos, el tall
dels fars de camió en la matinada
pútrida del mercat, els braços fins.
Diré el que em fuig. No diré res de mi.



Aquest poema pertany al llibre Les dones i els dies, publicat a l’any 1968, on Gabriel Ferrater va recopilar poemes que havia escrit anteriorment i, a més, va publicar-ne de nous. El títol del llibre deixa entreveure les dues coses més importants en la vida d’aquest significatiu poeta català: les dones i el pas del temps.
En el poema, l’autor fa un esment d’impactes personals de petits moments de la vida que, malgrat la seva senzillesa, li van aportar felicitat i benestar. A causa del pas del temps, no sap si tornarà a gaudir més d’aquests moments, així que decideix anomenar-ne alguns, com si anomenés el que trobarà a faltar, la qual cosa ens mostra una certa nostàlgia de futur que hem d’entendre tenint en compte el fet que Gabriel Ferrater no volia viure més de 50 anys.


Lydia Jiménez

diumenge, 24 d’octubre del 2010

L'any Maragall a Reus


Dijous passat vaig assistir, a la biblioteca Xavier Amorós de Reus, a un dels actes de “L’any Maragall” organitzats per les dues principals biblioteques de la ciutat: “El centre de Lectura” i aquesta mateixa. Enguany, és el centenari de la mort de Joan Maragall, un dels poetes més rellevants de la poesia catalana modernista.


Mai havia assistit en un acte com aquest, i trobo que l’experiència ha sigut positiva i enriquidora. Primerament, es va fer una introducció ràpida que remarcava els trets més importants de l’artista i resumia el contingut dels poemes que anaven a ser exposats. Després, van ser recitats uns dels poemes més importants del poeta com “Elogia del teatre”, “Elogia de la poesia” i “Vistes al mar” que, a diferència dels altres, va ser acompanyat per un saxofon, fet que li va donar més emotivitat al poema. Per acabar i com a petició de l’escriptor Xavier Amorós, es va recitar el conegut poema de “La vaca cega”.

I la veritat és que, gràcies a la professionalitat dels protagonistes de l’acte, ara tinc una visió, si menys no, general dels trets més destacats de Joan Maragall, el primer intel·lectual modern català que –tal com es va citar- sempre va actuar “posant el dit a la nafra” raó per la qual fos considerat un escriptor polèmic i discutit aleshores. I jo, que en conec ben poc d’aquest autor, ja en vaig quedar realment sorpresa amb la teoria de “la paraula viva” que tan va innovar a la literatura d’aleshores.

(Blanca Gispert)