CURS 2013-2014

Enguany, el grup del blog és 2n Bat E (els que el curs passat eren 1r Bat E).
Ara (curs 2012-2013) els alumnes són de 1r bat E (batxillerat de les arts escèniques i batxillerat de les arts plàstiques), de la matèria comuna.
Curs 2011-2012: Ja és el tercer any consecutiu que treballem en aquest blog. Els alumnes, també de la matèria de modalitat de Literatura catalana, són del batxillerat de les arts escèniques (1r BAT E).

El bloc continua aquest curs!!

Els alumnes de Literatura Catalana (optativa de modalitat, 2n Bat) del curs 2010-2011 agafen el relleu dels seus companys, que van iniciar aquest bloc amb moltes ganes i il·lusió. Des d'aquí, una abraçada molt forta per a tots i el desig que tingueu molta sort en les vostres noves activitats fora de l'institut (estudis, treball, amor...). Ja sabeu que podeu seguir col·laborant i aportant-hi les vostres dèries literàries. Fina.


Quadre pintat per Gabriel Ferrater al Mas Picarany
Benvinguts al bloc de Literatura catalana creat per alumnes de 2n de batxillerat de l'IES Gabriel Ferrater de Reus (curs 2009-2010). Hi trobareu informació sobre els autors treballats a classe però, sobretot, poemes, frases, textos que ens agraden, fotos d'activitats realitzades (ruta literària, visites culturals, alguna celebració ben dolça...); en definitiva, una bona mostra de tot allò que la literatura ens aporta!

No et facis posar cendra:

En aquest enllaç trobareu abundant, i molt interessant, informació sobre el concepte de religió que tenia Joan Maragall:

http://www.vilaweb.cat/noticia/preview/3787395



Montserrat Roig

Aquí hi ha força dades sobre la novel·la Ramona, adéu i la seva autora:

dijous, 16 de desembre del 2010

Nadal



Sento el fred de la nit

i la simbomba fosca

Així el grup d'homes joves que ara passen cantant

Sento el carro dels apis

que l'empedrat recolza

i els altres qui l'avencen tots d'adreça al mercat



Els de casa a la cuina

prop del braser que crema

amb el gas tot encès han enllestit el gall

Ara esguardo la lluna que m'apar lluna plena

i ells recullen les plomes

i ja enyoren demà



Demà posats a taula oblidarem els pobres

-i tan pobres com som-

Jesús ja serà nat

Ens mirarà una estona a l'hora de les postres

i després de mirar-nos arrencarà a plorar



Joan SALVAT-PAPASSEIT. L'irradiador del port, i les gavines.

dimecres, 15 de desembre del 2010

Salvador Espriu

Aquest dimarts 14, vaig assistir a la lectura de poemes d'aquest més del colectiu "En veu alta" al Centre de Lectura. Aquesta vegada, recitaven poemes de Salvador Espriu, un dels poetes del segle XX més rellevants de la literatura catalana. Al començament, es va fer una petita però densa introducció del poeta i sobretot dels poemes que anaven a ser recitats. La poesia d'Espriu es pot considerar una "obra total" en majúscules ja que totes les obres estan interconectades com si formessin un sol llibre. Barrejant trets del Barroc i del simbolisme, Espriu aconsegueix una complexitat a la seva obra que díficilment la pot comprendre un qualsevol. La difuminació de fronteres entre els 3 gèneres, narrativa, poesia i teatre en un mateix poema, fa evident la gran qualitat de tota la seva obra: per exemple, en escoltar el seu primer poema, "La primera història d'Esther", vaig apreciar reiteradament aquest fet. Perfeccionista com era Espriu, els seus poemes van arribar a ser reescrits més d'una vegada, així com també els poemes van ser quadrats (títols, número d'estrofes...etc.) per tal que quedessin ordenats simètricament.
En la segona part de l'acte va ser el recital de poemes, cal dir que molt ben interpretats, vaig notar també la riquesa de vocabulari i els grans contrastos en registres: tan bon punt s'utilitzaven les paraules més cultes, com les més col·loquials. M'agradaria afegir que, en sortir de l'acte, vaig tenir la impressió que Espriu és un dels poetes més complexos i "recargolats" que de moment coneixo val a dir però que de grandíssima qualitat.


Blanca Gispert.

Salvador Espriu (Centre de lectura)

Ahir, dimarts dia 14 de desembre de 2010, vaig assistir a una lectura de Salvador Espriu, a càrrec del grup “en veu alta”, un grup format per Jordi Francesch, Montserrat Auqué, Dolors Esquerda i Dolors Juanpere. Aquest grup va duu a terme una bona posta en escena, que en alguns casos semblava emular una obra de teatre amb atrezzo (un havà) i unes veus idèntiques a les dels personatges que s’hi interpreta sobretot en “Primera història d’Esther” quan la Mare d’Auteri i la seva amiga s’alteren pel que ha succeït. Però el que més em va sobtar de la lectura de l’obra d’Espriu (del que van llegir) és en la primera obra quan ens explica una mort: la mort d’Auteri, un treballador que mort dessagnat quan una màquina la talla la cama.

Joan Ramon Veny, doctor en Filologia Catalana, catedràtic de l’Escola Universitària de la Universitat de Lleida, es l’encarregat de transmetre una breu introducció on s’esmenta que l’art de Salvador ve desencadenat a partir del simbolisme i el barroc i que els seus llibres esdevenen una gran obra. Però un fet insòlit que ens comenta es el que va respondre Espriu en una entrevista on reconeixia la complexitat del català. També ens diu que era molt perfeccionista.

Carles Vaquera Mañero 2n BAT-D

dimarts, 14 de desembre del 2010

Lectura de poemes de Salvador Espriu

Avui, dimarts dia 14 de desembre de 2010, he assistit a la lectura de poemes del poeta, dramaturg i novel·lista català Salvador Espriu (Santa Coloma de Farners 1913 - Barcelona 1985). Prèviament a aquesta lectura, el senyor Joan Ramon Veny-Mesquida ha fet una molt bona introducció de l’autor centrant-se en els conceptes que ha considerat importants per poder entendre una mica millor la seva obra i que posteriorment he intentat redactar:
Salvador Espriu utilitza en les seves obres aspectes del Barroc i del Simbolisme. Del Barroc agafa el concepte de la vida com una representació de teatre, el qual podem veure reflectit en una de les seves obres anomenada Primera història d’Esther. Del simbolisme utilitza, a més d’elements simbòlics, la idea d’obra total o obra en majúscules, la qual podem veure reflectida en Les roques i el mar, el blau. Per entendre una mica l’obra d’Espriu, ens centrarem en aquesta idea d’obra total. Per formar-la utilitza diversos recursos: pel que fa a la forma literària i lingüística de les seves obres, Espriu difumina les fronteres entre els gèneres, és a dir, dins d’una mateixa obra pot haver-hi prosa, poesia, teatre... També fa que hi hagi una concepció arquitectural en aquestes, buscant així una certa simetria. Els estils o registres de les seves obres són molt diversos, barrejats. I cal destacar la enorme preocupació que l’autor tenia per la llengua, tant en la forma (precisió lingüística i adequació a la normativa lingüística) com en el contingut (utilitzant símbols; amb la reflexió unitària, desolada i lúcida sobre la condició de l’home com a individu i com a col·lectivitat, i creant un univers mític com va fer amb el mite de la Sinera). Fins i tot va arribar a reescriure algunes de les seves obres establint alguns lligams per tal de crear aquesta sensació d’unitat entre elles.
Finalment, m’agradaria remarcar que la lectura de poemes ha estat molt ben realitzada (segurament com a fruit de molts assajos previs), la qual cosa ajuda a l’oient a endinsar-se i a entendre molt millor el món que l’autor va crear amb les seves obres.


Lydia Jiménez

diumenge, 12 de desembre del 2010

Gairebé tots els caps arribaven cremats, literalment desfets, ni ulls, ni nas, que provés d’endevinar com havia estat el rostre concret de qualsevol, d’aquell […] olor de mort, de sang coagulada, sense netejar, de suor, […] vaig veure que portaven un home inflat com un globos i que de les orelles li vessaven sucs verdosos.

L’autora ens mostra la visió més macabra, i a la vegada realista de les barbaries que eren conseqüència dels bombardeigs que es produiren a Barcelona. Penso que aquestes descripcions tan gràfiques provoquen unes imatges massa molestes als lectors.



Carles Vaquera Mañero
P.D. Si la imatge és massa "forta" la puc canviar.