CURS 2013-2014

Enguany, el grup del blog és 2n Bat E (els que el curs passat eren 1r Bat E).
Ara (curs 2012-2013) els alumnes són de 1r bat E (batxillerat de les arts escèniques i batxillerat de les arts plàstiques), de la matèria comuna.
Curs 2011-2012: Ja és el tercer any consecutiu que treballem en aquest blog. Els alumnes, també de la matèria de modalitat de Literatura catalana, són del batxillerat de les arts escèniques (1r BAT E).

El bloc continua aquest curs!!

Els alumnes de Literatura Catalana (optativa de modalitat, 2n Bat) del curs 2010-2011 agafen el relleu dels seus companys, que van iniciar aquest bloc amb moltes ganes i il·lusió. Des d'aquí, una abraçada molt forta per a tots i el desig que tingueu molta sort en les vostres noves activitats fora de l'institut (estudis, treball, amor...). Ja sabeu que podeu seguir col·laborant i aportant-hi les vostres dèries literàries. Fina.


Quadre pintat per Gabriel Ferrater al Mas Picarany
Benvinguts al bloc de Literatura catalana creat per alumnes de 2n de batxillerat de l'IES Gabriel Ferrater de Reus (curs 2009-2010). Hi trobareu informació sobre els autors treballats a classe però, sobretot, poemes, frases, textos que ens agraden, fotos d'activitats realitzades (ruta literària, visites culturals, alguna celebració ben dolça...); en definitiva, una bona mostra de tot allò que la literatura ens aporta!

No et facis posar cendra:

En aquest enllaç trobareu abundant, i molt interessant, informació sobre el concepte de religió que tenia Joan Maragall:

http://www.vilaweb.cat/noticia/preview/3787395



Montserrat Roig

Aquí hi ha força dades sobre la novel·la Ramona, adéu i la seva autora:

dilluns, 10 de gener del 2011

Ramona, adéu

I pensava, quina revenja, la Kati, la Patrícia, quina revenja les mesquineses de la tieta Sixta, que es complauen a recordar-me la meva incapacitat per atraure un home. Tant li feia, ara, que els ulls de la seva mare suggerissin el de sempre, no es casarà mai, la meva nena. I s’arrapava al braç de l’Ignasi, buscava les seves carícies, amb la punyent necessitat dels que tasten, per primera vegada i massa tard, un amor fèrtil d’il·lusions. Ens estimarem i no hi haurà ningú, a la terra, que ho sospiti. Quina revenja, quan enganyava la mamà dient-li que anava a veure la Kati o que portava un encàrrec per a la Patrícia o bé que havia de treure a passejar les cosinetes. Quina revenja més dolça.



En aquest fragment la Mundeta Ventura mostra la seva felicitat perquè per fi ha trobat l’amor, la qual cosa les persones del seu entorn creien que era poc probable degut, en gran part, a la seva personalitat. El que més m’agrada és el fet que la Mundeta, sense haver d’explicar a tothom que té un romanç amb l’Ignasi, es sent feliç i satisfeta. No necessita demostrar a ningú que sí que li era possible cercar aquest amor perquè ara ella ja ho sap i amb això, i l'amor i la tendresa de l'Ignasi, és clar, en té més que suficient.


Lydia Jiménez


Penso que sóc massa gran per tenir una filla. És com si ella m'hagués robat un bon doll de la meva sang, m'hagués deixat buida per dintre. No sé si me l'estimo, la nena. Ella no hi té la culpa, que me costi d'entendre les coses, que pateixi aquests neguits que em fan canviar d'ànim del dia a la nit. Avui mateix, he llançat a terra una tassa de porcellana perquè, mentre bevia el te, m'hi he vist reflectida. Era un rostre vell, el meu. Amb unes arrugues fines i llargues que em voltaven els ulls, amb unes terribles bosses sota les parpelles, com una ratlla fosca. Era una cara de dona desfesta, a les acaballes, amb una papada que no em deixa cordar els colls dels vestits, amb les mans inflades per les venes, per les venes d'un blau clar.

El pas inexorable del temps, l'envelliment del propi cos, la por a perdre la bellesa, la vitalitat, l'energia que sempre has tingut. Montserrat Roig ens reprodueix de tal manera aquests sentiments, que fa posar la pell de gallina. Una dona que es veu al mirall i s'adona que ha perdut la seva imatge i ara és la seva filla qui posseeix l'estimada joventut. I això l'espanta.




Marta Piqué.
2n BAT D.

diumenge, 9 de gener del 2011


No sé pas com explicar el delit que em va absorbir, per res del món no m'hauria aturat. Les sabates em feien mal de trepitjar amb força les minúscules pedres del camí. N'apartava els branquillons i m'omplia els baixos de les faldilles de pols. Volia córrer, córrer, córrer. Hauria volgut solcar els aires. Érem al capvespre i Barcelona semblava lívida de llums, amb els núvols estriats, de color de poma vermella.



Aquest fragment m'encanta. Trobo que transmet una gran vitalitat momentània, un saber estar i disfrutar de les petites coses de la vida. Penso que descriu a la perfecció un estat pur i molt natural, un tornar a la infantesa per uns moments sense pensar en res mes, només en l'ara. És perfecte aquesta sensació.



Núria Pentinat.

Ramona, adéu.


La primera nit ell anava una mica begut i començà per arrapar-se a ella mentre ballaven al Jazz Colon. La seva camisa, amarada de suor, li acariciava els pits. També va se la primera nit que passà fora de casa. [..]. El que més li agradava era quan li besava el clatell. Un pessigolleig suau i endormiscador a l'espinada per pocs instants, una irretornable sensació de felicitat.


Aquest fragment és impressionant. Perfecta segons el meu gust, la forma de descriure els sentiments eròtics que es desperten en els personatges i molt adeqüat també, el vocaublari que utilitza en cada situació.

Sentí, tot d'una, l'alegre urgència de tornar al seu costat, de pensar, plegats, que res valia la pena, tret del seu món, tret d'ells dos. Al vespre s'havien separat molestats l'un de l'altre i vés a saber si no havia estat una ximpleria d'aquelles que et passen amb un esbufec.


Aquest fragment de la Mundeta Claret ens aporta una gran quantitat de sentiments i d'amor molt ben descrits per l'autora. Montserrat Roig sap descriure'ls amb claredat i entusiasme i ens els fa molt propers.

Mar Bartolí.