Eumolp, el fidel infeliç.

Eumolp

Jo em quedo

Antígona

Tu?

Eumop

T'ajudaré.

Tirèsias

No em deixis. No em pots deixar.

Eumolp

Ajunta't amb les dones.

Ismene

(A part.) M'espanta. Sembla el pare quan era cec, però el prefereixo als horrors d'ara.

Antígona

Saps el que t'espera, si ens descobreixen?

Eumolp

Sí.

Antígona

No, no puc acceptar el teu sacrifici.

Eumolp

El d'un esguerrat albardà. Tan sols tu has estat bona amb mi.

He escollit aquest fragment de l'obra perque trobo interesant el missatge que ens vol transmetre Espriu sobre tractar a tothom per igual i amb respecte, ja que en un futur aquesta persona et pot ajudar o ser útil. També perque a vegades qui menys t'ho esperes es qui mes t'ajuda. Penso que és un personatge interesant l'Eumolp, un geperut que veu la vida molt fosca per el càstig que li han fet els deus amb la seva deformitat que no te por de morir.

Ferran Piqueras Pons

1 BAT E

Literatura Catalana

Antígona " Salvador Espriu"

ANTÍGONA

“Ja ho sé i no ho pretenc. No temo la mort. Sempre

he estat voltada de mort, des de sempre he sabut que

no envelliria, que no coneixeria l’amor d’un marit i

dels fills”

Aques fragment el que Antígona vol dir es que ella en tot lo que li ha passat a la vida ja té clar que morirà i no li fa por la mort. Que ella ja sap des de un bon principi que moriria jove i que es perdria moltes coses però no sembla que li preocupi massa.

Amina Giménez Gallart.

Antígona

-Euriganeia
No ens atraurem el seu perdó. Veig arribar la ruïna de la ciutat.

-Astimadusa

Parles tenebrosament, dius unes fosques paraules.

-Euridice

Ha perdut els seus fills a la guerra.

( Euriganeia plora )

-Astimadusa

Però els teus i els meus viuen. I són tan joves! No és tard per salvar-los.

-Euriganeia

Sí, també plorareu els vostres fills. Res no aturarà la ira i el poder de l'enemic.

COMENTARI

Euriganeia per els fills per la guerra i com ho ha perdut tot ja no l'importa res i diu que la guerra sera un desastre i tots els fills joves moriran com els seu. Astimadusa esta convensuda de poder salvar els seu i diu que no és massa tard.

David miguel

Ismene
Si, m’espanta aquesta nit plena de terrors, però no vull quedar l’última
del nostre llinatge. Si hem de morir, morirem juntes.
Antígona
Mira el que fas. Que després no te’n penedeixis.
Ismene
Ai, les ales dels ocells em freguen la cara! No reconec Polinices en aquest
cos podrit. No puc suportar aquesta visió.
Antígona
Per què no te’n tornes? No t’ho priva ningú
Ismene
Per què no reflexiones de nou el que vas fer? Escolta una vegada més el meu
prec, Antígona. És terrible el sacrilegi contra la ciutat.
Antígona
Ara vacil·les, abams semblaves decidida.
Ismene
Defalleixo davant la tempesta i la nit, la repugnant olor d’aquest cos,
aquests ocells.
Antígona
Retorna al palau, amb Euriganeia.
Euriganeia
T’he de deixar?
Tirèsias
Anem-nos també, hem parlat prou.
Eumolp
Jo em quedo.
Antígona
Tu?
Eumolp
Tajudaré
Pàgina 56-57

Comentari:
En aquest fragment d’Antígona, de Salvador Espriu, hi apareixen Ismene, Eumolp i Tirèsias que estan veient el cadàver del seu germà, Polinices. Antígona vol enterrar-lo, però Creont va ordenar que ningú ho fes, tot i així Antígona vol que el seu germà tingui un enterrament digne. Aleshores Ismene, al veure que si l’enterren seran condemnats, es tira enrere amb l’oracle Tirèsies i l’única persona que ajuda a Antígona és Eumolt, el servent de la família reial, diu que no té res a perdre ja que és geperut i pensa que els deus ja no li poden fer res més.
Més enllà de la història d’Antígona, podem veure que hi ha similituds amb la guerra civil espanyola. A Catalunya, algunes persones van defensar la seva cultura i principis, cosa que els va conduir a la mort per la dictadura, i també hi van haver persones que d’alguna manera van renunciar a la seva cultura per por del que els podia passar. Trobo que només les persones fortes i segures del que creuen poden arribar a fer un gest com el d’Antígona i el de la resistència catalana a la guerra civil. També el gest que fa Eumolp el podem aplicar a aquelles persones que com a la guerra ho van perdre tot ja no tenien por de morir, aquests són els maquis. Els maquis eren un conjunt de persones de la resistència Catalana que el que feien era atemptar contra Franco i el seu exercit.

Per concloure diré que aquest fragment també m’ha fet veure que la persona que menys t’esperes és la que en algun moment determinat et pot ajudar i en canvi, les persones en que confies poden deixar-te sol davant les adversitats.

Com a il·lustració he elegit una fotografia de Mohandas Karamchand Gandhi. Com Antígona, he trobat que Gandhi també va defençar els seus principis per damunt de totes les coses i crec que hi ha una gran similitud.

Ramon Morant

-Vinc a enterrar un cos, el del meu germà Polinices , que haurien d'haver honorat i incinerat segons els nostres antics preceptes.

He posat aquest tros, perquè m'agrada l'actitut que té Antígona amb el seu germà, i la valentia que mostra perquè tot i sabent que si la descobreixen , la condennaran a mort, ella no es fa enrere. Mostra una clar efecte per el seu germà i en un moemnt diu que si hagués estat Etèocles el que l'haguessin tirat a un descampat , hauria fet el mateix.

Natàlia Filella Guasch

Primera veu:

Fidels en la pau i en la lluita al príncep respledent,

avui l'acompanyem fins al seu llit de mort.

El deixarem en un llit de fustes oloroses

que cremaran amb ell en un foc purificador.

He posat aquest fragment de la primera part del llibre d’Antígona perquè és com una crida als que sempre han sigut fidels al príncep Polinices.

Paula Fernández Torres.

Antígona traïciona a Creont enterrant el cos del seu germà.

CREONT: (A Antígona) T’has alçat sempre en contra meu, has dubtat sempre del meu afecte. M’odies.

ANTÍGONA: Digues més aviat que no t’estimo ni et respecto, però no t’odio. No, ara ja no t’odio. Els teus consells han estat fatals a la meva casa. Vares atiar les nostres discòrdies per aconseguir la corona, que ja és teva. D’es d’aquest setial, pots descansar en la constant inquietud del poder.


Antígona, Salvador Espriu, tercera part.

He triat aquest tros per què m’agrada com Antígona planta cara a Creont, dient davant de tothom que ell ha estat el culpable de totes les desgràcies per les seves ànsies de poder.

Marta Figuerola Castellví