Amor i amor quan plou i quan fa sol,
amor quan és de dia o és de nit,
i a la taula i al llit, al primer crit,
i l'oli socarrant-se en el cresol.
L'amor, que és una pena i un consol,
un desembre plujós i abril florit,
atrevit, enardit i decidit,
que tot ho té i ho dóna i tot ho vol.
Plou i plou en finíssimes agulles,
plou i plou en la brossa, en el terrat,
plou i plou en la roba i en les fulles...
D'amor de cap a peus vinc amarat,
d'amor i de furor quan et despulles
vora el llit on t'espere despullat.
Vicent Andrés Estellés
dijous, 11 de març de 2010
Un sonet d'amor, sensible, sincer...
Etiquetes de comentaris:
2ndebatx,
amor,
decasíl·lab,
Estellés,
imatge,
literatura,
poema
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Que maco aquest poema, eh!
ResponEliminaPer cert, qui l'ha pujat?
ResponEliminaL'autor ha eliminat aquest comentari.
ResponEliminaMaria, el poema l'he posat jo (Fina); volia veure si me'n sortia i, de pas, deixar constància d'aquest sonet d'Estellés que m'agrada tant.
ResponEliminaPasseu un bon cap de setmana i no us oblideu d'acabar el qüestionari i anar llegint la novel·la :)