![](https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjV0b2Qw0ugFuOMIstJSWBoNDVo8UnrDTfAZ1pB2nb9wc6EIbsf1K3FDFD2Oe_eyMuGf3nUwCZmufPzKMCFWp7CNt8RxBwDX-LuVOGfjnMCukeaiBHST-JHaDiisQLoLb1mJpjTzBS6J7B9/s320/lite.jpg)
Pujaré la tristesa dalt les golfes
amb la nina sense ulls i el paraigua trencat ,
el cartipàs vençut, la tarlatana vella.
I baixaré les graus amb vestit d’alegria
que hauran teixit aranyes sense seny.
Hi haurà amor engrunat al fons de les butxaques.
-Maria-Merçè Marçal.
Dimecres, 7 d'Abril de 2010.
Annitta.
Quin poema tan bonic i carregat de sensibilitat, d'amor...
ResponEliminaFina