CURS 2013-2014

Enguany, el grup del blog és 2n Bat E (els que el curs passat eren 1r Bat E).
Ara (curs 2012-2013) els alumnes són de 1r bat E (batxillerat de les arts escèniques i batxillerat de les arts plàstiques), de la matèria comuna.
Curs 2011-2012: Ja és el tercer any consecutiu que treballem en aquest blog. Els alumnes, també de la matèria de modalitat de Literatura catalana, són del batxillerat de les arts escèniques (1r BAT E).

El bloc continua aquest curs!!

Els alumnes de Literatura Catalana (optativa de modalitat, 2n Bat) del curs 2010-2011 agafen el relleu dels seus companys, que van iniciar aquest bloc amb moltes ganes i il·lusió. Des d'aquí, una abraçada molt forta per a tots i el desig que tingueu molta sort en les vostres noves activitats fora de l'institut (estudis, treball, amor...). Ja sabeu que podeu seguir col·laborant i aportant-hi les vostres dèries literàries. Fina.


Quadre pintat per Gabriel Ferrater al Mas Picarany
Benvinguts al bloc de Literatura catalana creat per alumnes de 2n de batxillerat de l'IES Gabriel Ferrater de Reus (curs 2009-2010). Hi trobareu informació sobre els autors treballats a classe però, sobretot, poemes, frases, textos que ens agraden, fotos d'activitats realitzades (ruta literària, visites culturals, alguna celebració ben dolça...); en definitiva, una bona mostra de tot allò que la literatura ens aporta!

No et facis posar cendra:

En aquest enllaç trobareu abundant, i molt interessant, informació sobre el concepte de religió que tenia Joan Maragall:

http://www.vilaweb.cat/noticia/preview/3787395



Montserrat Roig

Aquí hi ha força dades sobre la novel·la Ramona, adéu i la seva autora:

dimarts, 28 de setembre del 2010

ELS JOCS, de Gabriel Ferrater

ELS JOCS

Viure en un barri extrem, ens indueix
a passejar inquiets, com si volguéssim
trobar un racó de certitud, algun
sentit més ferm que l'envà de cantell
i el munt de bigues menjat per la crosta
de pols i pluja vella, i la botiga
dels gelats, amb les nenes que patinen
pel davant, i són sis per un parell
de patins estridents. M'arribo fins
al club de tenis Barcelona, que és
un club de rics, i vaig mirant els cotxes
que s'arrengleren a la porta, plens
de la voluntat bona d'ésser cotxes
de rics: com si diguéssim, de tenir
una certa ànima. Hi ha un MG
d'esport, del nou model disminuït
queno fa gaire vaig llegir que ha estat
fet per une certaine couche d'acheteurs
qui trouvent les modèles existants trop chers:
i vol dir els rics barcelonins, suposo.
Vaig vorejant la tanca. En un cantó
hi ha un court mal disposat, on es confinen
els nens principiants, i sempre els cauen
pilotes fora. Surt el nen, tot ros
(i blanc immaculat, car en el joc
no hi posa prou convicció). S'esvera
quan veu a fora uns garrofers dramàtics
i uns nens molt bruts que juguen al futbol
tan malament com ell al tenis: més
vivament, això sí. Coneix la por
i de la porta estant, busca amb els ulls
la pilota, i no deixa el seu recer
fins que l'ha vista. La plega, i se'n torna
corrents, mort de vergonya si ensopega
i s'alça el crit golut de la canalla
que aguaitava una taca de l'albat.
Segueixo passejant, i ara sé on vaig.
Hi ha un altre camp de joc, al pati d'una
fàbrica de productes farmacèutics.
Aquí juguen al bàsquet, al capvespre.
Homes i dones, junts, van allargant
el dia tant com poden, sota els flocs
de grisor eixuta que s'atapeeix.
No pilotegen de per riure. Riuen
però juguen al bàsquet, i s'entrenen
pel joc d'equip, provant posicions
al camp, i variant-les i lligant-les.
M'agrada de fixar-me en el treball
d'una noia. Massa alta. Du un mallot
de ratlles fines, grogues i vermelles.
No és gaire bona tirant al cistell:
té sort si la pilota se li adorm
a l'anella de ferro, i els instants
s'allarguen. Si cau dins, vençuda,
la noia llança un crit i una rialla:
té la veu aspra, com els grans ocells.
Però combina bé, i té un bon amic
pel joc: qui millor juga de tots ells.
Rep la pilota de la noia, i no
la juga: ella de sobte arrenca a córrer
i rep la bola desmarcada i, justa,
la torna i, just, ell tira suaument.
Jo, com que sóc un doctrinari, ple
d'odis intel.lectuals, no sé deixar
que no vulguin dir res quan es distreuen,
cansats d'empaquetar o d'escriure a màquina.
Si ara me'ls miro i sento simpatia
per ells, vull creure que ells em fan sentit
dins el joc dels sentits que a mi em distreuen
per bé que els tinc mol mal lligats. Vull creure
que els moviments precisos d'aquests cossos
fan un bon precedent, no sé de què.


Carles Vaquera Mañero 2n BAT-D

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada