Dijous passat vaig assistir, a la biblioteca Xavier Amorós de Reus, a un dels actes de “L’any Maragall” organitzats per les dues principals biblioteques de la ciutat: “El centre de Lectura” i aquesta mateixa. Enguany, és el centenari de la mort de Joan Maragall, un dels poetes més rellevants de la poesia catalana modernista.
Mai havia assistit en un acte com aquest, i trobo que l’experiència ha sigut positiva i enriquidora. Primerament, es va fer una introducció ràpida que remarcava els trets més importants de l’artista i resumia el contingut dels poemes que anaven a ser exposats. Després, van ser recitats uns dels poemes més importants del poeta com “Elogia del teatre”, “Elogia de la poesia” i “Vistes al mar” que, a diferència dels altres, va ser acompanyat per un saxofon, fet que li va donar més emotivitat al poema. Per acabar i com a petició de l’escriptor Xavier Amorós, es va recitar el conegut poema de “La vaca cega”.
I la veritat és que, gràcies a la professionalitat dels protagonistes de l’acte, ara tinc una visió, si menys no, general dels trets més destacats de Joan Maragall, el primer intel·lectual modern català que –tal com es va citar- sempre va actuar “posant el dit a la nafra” raó per la qual fos considerat un escriptor polèmic i discutit aleshores. I jo, que en conec ben poc d’aquest autor, ja en vaig quedar realment sorpresa amb la teoria de “la paraula viva” que tan va innovar a la literatura d’aleshores.
(Blanca Gispert)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada