Querub: Per sort no heu tastat la fruita! I això, d'altra banda, m'intriga. ¿Com és que coneixent la seva formidable virtut l'has deixada intacta?
Caïm: Perquè la pera, com ja t'he dit, era per la Nara. A més, jo no hi crec en la màgia. I encara que hi cregués no voldria aprofitar-me'n, Jo només em vull valer de les meves forces. Altrament les peres són molt insípides. Potser si hagués estat un meló..
-------------------------------------------------
He escollit aquest fragment, perquè trobo que reflecteix força bé la manera de ser de Caïm, saltant-se les normes, però sempre per uns motius raonats, seguint els pasos que ell creu correctes, valent-se d'ell mateix i de l'esforç propi. A més a més, també i trobem en l'última frase de Caïm, l'humor de Joan Oliver, present en tota l'obra i que fa que el llibre, sigui divertit a l'hora de la lectura.
Marc Borges!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada