CAÏM: Tant se val! El vaig a fer llevar. Els diumenges, se'ls passa al jaç. I els dies feiners, si fa no fa... (Entra a la cabana. Pausa. Reapareix amb una llosa a les mans.) Ja surt. Tots els altres són fora. (Mostrant la llosa a l'àngel.) Àngel, què me'n dius?
QUERUB: Ho has pintat tu?
CAÏM: Doncs, qui? Veus? aquest vola... Aquest reposa en una branca... Això figura un bisó.
QUERUB: Molt bé. La factura és molt original.
CAÏM: És clar que és original! Per força!
En aquest fragment podem observar alguns trets de la típica família burgesa convencional: el fill creatiu, artista, treballador i inconformista representat per Caïm i el cap de família, Adam, el qual treballa bastant poc dia a dia i, a més, els diumenges, descansa. (Referència religiosa: Jahvè va descansar al setè dia.)
QUERUB: Ho has pintat tu?
CAÏM: Doncs, qui? Veus? aquest vola... Aquest reposa en una branca... Això figura un bisó.
QUERUB: Molt bé. La factura és molt original.
CAÏM: És clar que és original! Per força!
En aquest fragment podem observar alguns trets de la típica família burgesa convencional: el fill creatiu, artista, treballador i inconformista representat per Caïm i el cap de família, Adam, el qual treballa bastant poc dia a dia i, a més, els diumenges, descansa. (Referència religiosa: Jahvè va descansar al setè dia.)
També trobem que l'autor, Joan Oliver, utilitza la ironia en l'última frase que diu Caïm: És clar que és original! Per força! La ironia es troba en el fet que la pintura de Caïm és original perquè ell és l'únic home existent en aquell moment que pinta alguna cosa, per tant, no hi pot haver res semblant de cap altra persona.
Lydia Jiménez
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada