M'enyorava tant del mar que vaig decidir d'anar fins al port; a peu, perquè no tenim pas diners per fer-ho d'altra manera. Vaig caminar molt i vaig anar preguntant el camí, fins que vaig arribar al mar, al port del Pireu. Mai no havia vist tant de moviment; a Trebisonda era molt diferent, i no diguem el llac Van. A mi m'agrada molt de nedar, i el pare m'hi ha avesat des de petit, a sis anys, i no tan sols al mar, sinó al riu Deguimen, que és més difícil. Algunes vegades havíem anat fins al pas de Zingana, a les muntanyes, i el pare em deia: -Nedes com un salmó. No pas que ho fes a contracorrent, com em va explicar dels slamons; perquè m'agradava de ficar-me en les aigües que bullien. A nou anys ja nedava darrere els salts, i sota aigua i tot, fins que els ulls em coïen. Doncs ara he trobat un amic com jo, que es diu Iorgos i és grec, fill de l'illa de Simi.
He triat aquest fragment perquè crec que és just el moment on la sort d'Aram comença a canviar, és com un punt de felicitat després de tantes desgracies, potser (i això ja, fent lectura pròpia) el treball vora el mar que li ofereix aquest nou amic és una de les coses que l'empenyen a tirar endevant amb il·lusió. També hi podem veure com ens parla del mar, de la necessitat que tenia d'anar-lo a buscar, ens mostra doncs una vegada més la importància d'aquest en la novel·la i en aquest cas la relació que té el mar amb el pare. Amb ell anaven junts a nedar quan Aram era petit, un grapat de bons records que necessitava retrobar.
La imatge és del port del Pireu.
Marta Masip
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada