-Emporteu-vos el nen, que jo no puc més.
I jo vaig agafar el nen a coll. I jo vaig pensar que qui sap d'on
venia i quines coses terribles no devia haver vist, i la pell de nen es pot dir
que em va caure de cop.
M'agrada aquest tros , perquè que un nen de tan sols 12 anys , es
prengui ell sol una responsabilitat tan gran , es fascinant i ademés ell mateix
ho diu , que s'ha fet gran de cop. Moltes vegades la vida et fa gran de cop ,
sense avís i tot és a causa de problemes. I admiro come ll i la
seva mare han aconseguit surtir-se d’un problema ttant important i fort com va
ser l’extermini armèni.
Natàlia Filella.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada