CURS 2013-2014

Enguany, el grup del blog és 2n Bat E (els que el curs passat eren 1r Bat E).
Ara (curs 2012-2013) els alumnes són de 1r bat E (batxillerat de les arts escèniques i batxillerat de les arts plàstiques), de la matèria comuna.
Curs 2011-2012: Ja és el tercer any consecutiu que treballem en aquest blog. Els alumnes, també de la matèria de modalitat de Literatura catalana, són del batxillerat de les arts escèniques (1r BAT E).

El bloc continua aquest curs!!

Els alumnes de Literatura Catalana (optativa de modalitat, 2n Bat) del curs 2010-2011 agafen el relleu dels seus companys, que van iniciar aquest bloc amb moltes ganes i il·lusió. Des d'aquí, una abraçada molt forta per a tots i el desig que tingueu molta sort en les vostres noves activitats fora de l'institut (estudis, treball, amor...). Ja sabeu que podeu seguir col·laborant i aportant-hi les vostres dèries literàries. Fina.


Quadre pintat per Gabriel Ferrater al Mas Picarany
Benvinguts al bloc de Literatura catalana creat per alumnes de 2n de batxillerat de l'IES Gabriel Ferrater de Reus (curs 2009-2010). Hi trobareu informació sobre els autors treballats a classe però, sobretot, poemes, frases, textos que ens agraden, fotos d'activitats realitzades (ruta literària, visites culturals, alguna celebració ben dolça...); en definitiva, una bona mostra de tot allò que la literatura ens aporta!

No et facis posar cendra:

En aquest enllaç trobareu abundant, i molt interessant, informació sobre el concepte de religió que tenia Joan Maragall:

http://www.vilaweb.cat/noticia/preview/3787395



Montserrat Roig

Aquí hi ha força dades sobre la novel·la Ramona, adéu i la seva autora:

dijous, 21 de febrer del 2013



FRAGMENT TIRANT

Hem escollit aquest fragment, perquè parla de la por, la incertesa i l’actitud pesimista de Tirant de no saber si serà correspost en el seu amorament. Es un sentiment preocupant i bonic a la vegada, com l’amor en general. L’amor que porta a les persones i els sentiments als limits, el pitjor moment de tots es no saber si t’estima o no aquella persona, perque estas valorant les teves opcions, que son dos. La feliçitat absoluta o l’horrible dolor de l’amor no correspost. De com et pot arribar a consumir la preocupació d’aquest sentiment i que per molt que probis d’evitar l’enamorament o de ser fred, no ho pots evitar.

“La pena extrema que la meva ánima senté s perquè amo i no sé si seré amat. Entre tots els altres mals que sento, aquest és el que m’afligeix més, i el meu cor s’ha tornat més fred que el gel, perquè no tinc cap esperanza d’aconseguir el que desitjo, perquè la fortuna sempre va en contra dels que amen com s’ha d’amar.”

         

                                                                                                          Anna Calero
                                                                                                          Ariadna Van der pool
                                                                                                          Felipe González
                                                                                                          Judith Ledesma
                                                                          




dimecres, 28 de novembre del 2012

La sabata , de Josep Palau i Fabre



La sabata
He donat el meu cor a una dona barata.
Se’m podria a les mans. Qui l’hauria volgut?
En les escombraries una vella sabata
fa el mateix goig i sembla un tresor mig perdut.

Totes les noies fines que ronden a ma vora
no han tingut la virtut de donar-me el consol
que dóna una abraçada, puix que l’home no plora
pels ulls, plora pel sexe, i és amarg plorar sol.

Vull que ho sàpiguen bé les parentes i amigues:
Josep Palau no és àngel ni és un infant model.
Si tenien de mi una imatge bonica,
ara jo els n’ofereixo una de ben fidel.

No vull més ficcions al voltant de la vida.
Aquella mascarada ha durat massa temps.
Com que us angunieja que us mostri la ferida,
per això deixo encara la sabata en els fems.
Josep Palau i Fabre, La sabata.  Poemes de l’alquimista. de Barcelona, 1997

Hajar , laura  , Gabriel i Chiara 


dimarts, 27 de novembre del 2012

Poema Visual. JOAN BROSSA

Amb aquest poema, Joan Brossa vol donar a entendre que les lletres i les paraules són la clau que t’obriran noves portes, és per això que en aquest dibuix, on hi hauría d'haver les serres de la clau, hi ha l'abecedari. Hem triat aquest poema perquè ens ha agradat molt el joc de paraules que ha utilitzat Joan Brossa, ja què és molt original, i té molta raó. 


Júlia Moyano, Júlia Hernández, Mar Benach.


Maria Mercè Marçal 


Aigua sobre aigua




Aigua sobre aigua,

Sobre l’aigua, set.

Al bell cor de l’aigua,

Negre ganivets 

I jo, sola,

Entre albera i alba. 

Al bell cor de l’aigua

Negres ganivets.


Aquest fragment del poema és el que més

destaca el concepte de desengany amorós  

''Al bell cor de l'aigua, negre ganivets''

 i de solitud ''I jo, sola, entre albera i alba''

 que l'autora vol expressar en ''Aigua sobre aigua'',

 per aquest motiu hem decidit escollir-lo.


Anna Calero, Yasmina Query, Angie Rodríguez i Laia Pujol.




_____________________________________________________


Jo porto dintre meu
per fer-me companyia
la solitud només.
La solitud immensa
de l'estimar infinit
que voldria ésser terra,
aire i sol, mar i estrella,
perquè fossis més meu,
perquè jo fos més teva.

Rosa Leveroni.
Llibre Epigrames i Cançons.


"Amor a l'art, amor a l'escriptura."


___________________________________________________________________________________________

Raonamet per la tria del poema:
La tria d'aquest poema ha estat realitzada, degut a que el tema principal d'aquest, és l'amor, i ja que ha sigut el tema d'inspiració de molts grans escriptors, volíem remarcar la seva importància també per la nostra protagonista. 
 Tant l'amor en si, com la seva contraposició, el desamor. 
Espero que us hagi agradat el nostre escull, tant com a nosaltres.




Piedad Palacios, Núria Roca,  Maria Montalvo i  Paula Andreu.
(Treball Rosa Leveroni,   primer trimestre.)

Xavier Amorós Solà


Plou i fa sol

He oblidat el calendari
i el rostre de la lluna.
Escolto
petites converses bilingües
de llavis que estimo.
Fum, fumera amunt.
Enyoro
la súbita verdor
sota la pluja
i el cant dels arbres lliures.

Ara fa sol, només;
un sol que es multiplica
en les gotes que foren
màgica pluja,
espill irrisori
de les bruixes no nades.

 

Guardeu-me la paraula, pàg. 29.

Hem escollit aquest poema perquè ens parla del canvi de les estacions utilitzant els recursos literaris de tal manera que no li fa falta esmentar els noms i alhora ens va explicant el que va sentint en el transcurs del poema.

Grup 4: Ariadna, Susana, Judith i Felipe
NO LA CANÇÓ PERFECTA

No la cançó perfecta sinó el crit
que invoca Déu és necessari,
car no com l'àliga en té prou
el nostre cor amb moure bé les ales.
Amb ulls encesos cal entrar
dins la nit del misteri,
perquè el secret, així com l'aire
que bat als ulls, penetri fins al cor.

Hem escolit aquest poema perque ens transmet molt bona sensació
al llergir-lo i contemplar-lo. Joan Vinyoli ens vol dir en aquest petit
poema, que no cal ser el millor o ser perfecte per poder tenir el millor,
que en qualsevol lloc o moment nomes que sigui agradable i bo, arriva a
la perfecció.

Grup 6: Eric, Pau, Jordi i David