Ahir, dimarts dia 14 de desembre de 2010, vaig assistir a una lectura de Salvador Espriu, a càrrec del grup “en veu alta”, un grup format per Jordi Francesch, Montserrat Auqué, Dolors Esquerda i Dolors Juanpere. Aquest grup va duu a terme una bona posta en escena, que en alguns casos semblava emular una obra de teatre amb atrezzo (un havà) i unes veus idèntiques a les dels personatges que s’hi interpreta sobretot en “Primera història d’Esther” quan la Mare d’Auteri i la seva amiga s’alteren pel que ha succeït. Però el que més em va sobtar de la lectura de l’obra d’Espriu (del que van llegir) és en la primera obra quan ens explica una mort: la mort d’Auteri, un treballador que mort dessagnat quan una màquina la talla la cama.
Joan Ramon Veny, doctor en Filologia Catalana, catedràtic de l’Escola Universitària de la Universitat de Lleida, es l’encarregat de transmetre una breu introducció on s’esmenta que l’art de Salvador ve desencadenat a partir del simbolisme i el barroc i que els seus llibres esdevenen una gran obra. Però un fet insòlit que ens comenta es el que va respondre Espriu en una entrevista on reconeixia la complexitat del català. També ens diu que era molt perfeccionista.
Carles Vaquera Mañero 2n BAT-D
La repulsió alliberadora d’Ottessa Moshfegh
Fa 3 hores
Molt bé, Carles. Ja veig que et va impactar el conte "Tòpic" (però el nom de la víctima és Eleuteri, no Auteri... Ho pots rectificar al text?).
ResponEliminaFina