CURS 2013-2014

Enguany, el grup del blog és 2n Bat E (els que el curs passat eren 1r Bat E).
Ara (curs 2012-2013) els alumnes són de 1r bat E (batxillerat de les arts escèniques i batxillerat de les arts plàstiques), de la matèria comuna.
Curs 2011-2012: Ja és el tercer any consecutiu que treballem en aquest blog. Els alumnes, també de la matèria de modalitat de Literatura catalana, són del batxillerat de les arts escèniques (1r BAT E).

El bloc continua aquest curs!!

Els alumnes de Literatura Catalana (optativa de modalitat, 2n Bat) del curs 2010-2011 agafen el relleu dels seus companys, que van iniciar aquest bloc amb moltes ganes i il·lusió. Des d'aquí, una abraçada molt forta per a tots i el desig que tingueu molta sort en les vostres noves activitats fora de l'institut (estudis, treball, amor...). Ja sabeu que podeu seguir col·laborant i aportant-hi les vostres dèries literàries. Fina.


Quadre pintat per Gabriel Ferrater al Mas Picarany
Benvinguts al bloc de Literatura catalana creat per alumnes de 2n de batxillerat de l'IES Gabriel Ferrater de Reus (curs 2009-2010). Hi trobareu informació sobre els autors treballats a classe però, sobretot, poemes, frases, textos que ens agraden, fotos d'activitats realitzades (ruta literària, visites culturals, alguna celebració ben dolça...); en definitiva, una bona mostra de tot allò que la literatura ens aporta!

No et facis posar cendra:

En aquest enllaç trobareu abundant, i molt interessant, informació sobre el concepte de religió que tenia Joan Maragall:

http://www.vilaweb.cat/noticia/preview/3787395



Montserrat Roig

Aquí hi ha força dades sobre la novel·la Ramona, adéu i la seva autora:

dilluns, 10 de gener del 2011

Ramona, adéu

I pensava, quina revenja, la Kati, la Patrícia, quina revenja les mesquineses de la tieta Sixta, que es complauen a recordar-me la meva incapacitat per atraure un home. Tant li feia, ara, que els ulls de la seva mare suggerissin el de sempre, no es casarà mai, la meva nena. I s’arrapava al braç de l’Ignasi, buscava les seves carícies, amb la punyent necessitat dels que tasten, per primera vegada i massa tard, un amor fèrtil d’il·lusions. Ens estimarem i no hi haurà ningú, a la terra, que ho sospiti. Quina revenja, quan enganyava la mamà dient-li que anava a veure la Kati o que portava un encàrrec per a la Patrícia o bé que havia de treure a passejar les cosinetes. Quina revenja més dolça.



En aquest fragment la Mundeta Ventura mostra la seva felicitat perquè per fi ha trobat l’amor, la qual cosa les persones del seu entorn creien que era poc probable degut, en gran part, a la seva personalitat. El que més m’agrada és el fet que la Mundeta, sense haver d’explicar a tothom que té un romanç amb l’Ignasi, es sent feliç i satisfeta. No necessita demostrar a ningú que sí que li era possible cercar aquest amor perquè ara ella ja ho sap i amb això, i l'amor i la tendresa de l'Ignasi, és clar, en té més que suficient.


Lydia Jiménez


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada