Torno a sentir els teus passos allà lluny, en la llum;
en mesuro, amb el to i el ritme, la distància.
Ara t'atures, prop. Aspiro, rosa rància,
una ràfega ardent del teu antic perfum!
He escollit aquest fragment del poema "Presència" , perquè de tots els poemes aquest ha sigut el que més m'ha agradat. He volgut relacionar aquest fragment amb una imatge de la pel·lícula ghost, degut a que penso que transmet la imatge de dos enamorats que no es troben ambdos en el món dels vius, sinó que un encara respira i l'altre ja ha passat a millor vida.
Carles Vaquera Mañero 2n BAT-D
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada