Quantes vegades veig la meva mare, quan no cus la nostra roba vella, llegint i recitant els poemes del pare. En guarda uns quants escrits a mà, que se sap de cor. Si tot va bé, i pesco molt de corall i guanyo molts diners, llogaré per a la mare un pis o una casa amb jardí, on pugui cuidar les s
eves roses i asseure's a llegir, al capvespre, els versos de Vahé. Perquè seré coraller, bus, no pas músic. A la mare li ha fet por quan li ho he dit, però el meu amic i el seu oncle ja en sabran, de tranquil·litzar-la; li explicaran les precaucions que prendrem i com el patró ens vigilarà, que no prenguem mal. De perills més grossos ens n'hem salvat, Marik i jo, fins ara.
eves roses i asseure's a llegir, al capvespre, els versos de Vahé. Perquè seré coraller, bus, no pas músic. A la mare li ha fet por quan li ho he dit, però el meu amic i el seu oncle ja en sabran, de tranquil·litzar-la; li explicaran les precaucions que prendrem i com el patró ens vigilarà, que no prenguem mal. De perills més grossos ens n'hem salvat, Marik i jo, fins ara.He escollit aquest fragment de la novel·la (pàg.60) perquè crec que reflecteix diferents sentiments en poques paraules. És a dir, ens transmet, per una banda, el sentiment d'enyorança de casa seva, sobretot per part de la mare amb els versos de Vahé i també l'enyorança de les seves roses que tenia sempre al jardí de casa seva, que per a ella representaven tant. Per una altre banda, també hi ha el sentiment d'avançar, de mirar endavant, per part d'Aram.
Trobo que, en conclusió, es un fragment preciós i a la vegada força optimista, tenint en compte les circumstàncies del moment.
Núria Pentinat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada