El passat dimarts, dia 18, vaig assistir, de nou, al Centre de Lectura. Aquesta vegada el col·lectiu “En veu alta” dedicava la seva hora amb el públic a l’escriptora reusenca Rosa Pagès, concretament, a una de les seves obres: “ Àngels de pedra”. Com usualment, l’acte va començar amb una petita introducció a l’obra i a l’autora i, aquesta vegada, molt privilegiadament, va ser ella mateixa qui ens va explicar el motiu i l’elaboració de la novel·la. “Àngels de pedra”, una de les vàries publicacions de Rosa Pagès, té com a escenari la nostra ciutat, Reus, ambientada a tombants del segle XIX. Com ja sabeu, aleshores el Modernisme era el moviment literari dominant i, a Reus particularment, aquest va tenir-hi molta incidència: ja fos en l’arquitectura, en edificis com el Pere Mata, o amb menys ressò, en la literatura, amb el Grup Modernista de Reus. Rosa Pagès volia donar a conèixer aquells temps i recuperar també les essències d’aquell moviment. Però com bé Rosa Pagès va dir:, “Una novel·la és com una perla: s’ha d’anar polint de mica en mica al llarg de la seva realització”. Amb aquella idea inicial doncs, va anar creant la novel·la, barrejant fets històrics dels quals s’havia informat amb detall amb històries fictícies algunes inspirades en personatges de Reus. Després de reescriure’l dues vegades, el va publicar l’any 2009.
En acabar la introducció de l'autora, alguns fragments de la novel·la van ser recitats per tres de les components del col·lectiu “En veu alta”. M'agradaria afegir que després d’haver escoltat aquella estona els bocins recitats, crec que molt ben escollits, vaig tenir ganes de llegir la novel·la, de saber com continuava la vida de l’Eufèmia i dels seus amics i familiars... algun dia ho faré.
Blanca Gispert.