"De vegades em desperto a la nit i crido. O bé tinc un malson i crido bo i adormit. Tinc quinze anys, però no ho puc evitar: crido el pare, crido el seu nom: Vahé, Vahé! Crido l'àvia, les meves dues germanes: Sofia, Iané!
Llavors la mare, Marik, em sent i ve al meu costat, m'acotxa com quan era petit, em passa la mà pel front moll de suor, la trobo fresca com les seves roses de Trebisonda."

He triat aquest Fragment, perquè ell recorda la seva família i llavors la seva mare el calma. M'agrada aquest fragment, perquè demostra l'amor que sent una mare per un fill i que per qualsevol pare es primer el seu fill.

Paula Fernández.

Pàgina 93.

´´ És molt fàcil, quan ja han passat les desgràcies, de mirar endarrere i de dir:
- Com és que no us n'adonàveu, que hi havia mala maror? No recordàveu les matances d'Adana?
Però quan es viu tranquil, ocupat en els quefers de cada dia, quan el sol surt sobre el mar i els carrers i la gent que estimes, no tens pressentiments dolents.Molt pocs de nosaltres en teniem, i ningú no es podia imaginar la crueltat dels turcs arribés a un punt tan terrible. Ningú.´´

He escollit aquest fragment ja que em sembla una gran reflexió, perquè com be diu, les crueltats dels turcs van començar en un moment inesperat per a tots els Armenis, en un moment en el qual tots tenien les seves ocupacions i cap preocupació per res, vivint el dia a dia amb tranquil.litat, fins que tot passa i recorden el que feien abans que tot començés.

Mireia Cortés Lizano

Terra Daurada

Terra daurada, de fruits madurs,

amb la meva falç

de plata vindré

a segar el teu or.

He triat aquest fragment escrit per Vahé perque m'ha agradat com els armenis també fan referencia a elements del camp i de collita del blat com els catalans. El que fa que tots compartim la mateixa cultura gràcies al mar Mediterrani.

Ferran Piqueras Pons

1BAT E

Literatura Catalana

CARNET D'ARAM. EN MAR     IV

em passa una cosa estranya: mentre érem encara en aigües de Grècia, més aprop de la nostra terra, la que ens han pres els malvats turcs, tenia com una angoixa d'escriure sobre les nostres penes i aventures. Però avui, que em trobo a Itàlia, i ja ens anem acostant al nostre destí, penso que haig de recordar-ho, perquè després tindre altres obligacions i amics nous i potser oblidaré moltes coses.

Mentres Aram encara no esta al seu desti, però esta més aprop de la seva terra, algu per dintre li diu que ha d'escriure tot el que li ha passat no pot oblidar aixi com aixi tot el que a viscuti el que li ha passat, alguns records els vol perdre i no recordar per poder seguir vivint però d'altres els a detenir presents perquè no es poden deixar perdre com si no hagues passat res.

David miguel

Perquè tan aviat em diu mare com Marik, dençà que ens falta Vahé, i les nenes, i la mare. Els nois solen guardar els seus escrits per a ells, però entre el meu fill i jo, ara, hi ha una confiança total, qui més, què més tenim, si ens ho han pres tot?

Després de tot el que els hi ha pasat a Aram i a la seva mare Marik hi sorgeix una confiança total, de que més els hi queda? Ara és quan estàn més units que mai ja que tant un com l'altre es troben sols perqué estàn fora de casa, amb desconseguts, amb por...  Situacións com aquesta pot crear llaços de confiança indestructibles. D'aquesta manera, que un cop escrigui Aram i altre Marik ens fa veure diferents punts de vista i situacions.

Ramon Morant Segura

Viatge de Van cap a Ecmiadzin

"Primer feia fred, perquè Van és molt alt, però després vam patir calor i set, i molts fugitius emmalaltien i es morien i tot, i havíem de deixar els que es quedaven pel camí. 

Moltes coses, les he oblidades; les he volgudes oblidar expressament, per poder viure. La mare sovint diu: 

-Quan vam sortir de Van eres un nen i quan vam arribar a Ecmiadzin ja eres un noi. 

Només havia passat un mes i mig, em sembla, encara que els dies es feien interminables, però vol dir que em vaig fer gran de cop, per força."

En aquest fragment del Quadern d'Aram (capítol IV, "En mar"), parla l'Aram en primera persona: ens descriu el seu dur trajecte des de Van fins a Ecmiadzin, a causa de la persecució dels turcs. Durant aquest trajecte, aquest personatge encara és un nen que mai abans havia vist la mort, o el sofriment de tanta gent, morint de gana i de fred. Per això, com ell diu, "per força", aquest viatge li canvia la vida, la mentalitat i el fa veure la realitat del cruel món. Tant ell com la seva mare ho reconeixen: quan era Van era un nen, i durant el camí per arribar a Ecmiadzin, es va fer gran. 

Doncs és per això, que en aquest tros veiem perfectament l'evolució psicològica de l'Aram: observem el viatge geogràfic (de Van a Ecmiadzin) que implica el viatge iniciàtic (la transformació de nen a adult). 

Júlia Pàmies Jassans. 

-Emporteu-vos el nen, que jo no puc més.

I jo vaig agafar el nen a coll. I jo vaig pensar que qui sap d'on venia i quines coses terribles no devia haver vist, i la pell de nen es pot dir que em va caure de cop.

M'agrada aquest tros , perquè que un nen de tan sols 12 anys , es prengui ell sol una responsabilitat tan gran , es fascinant i ademés ell mateix ho diu , que s'ha fet gran de cop. Moltes vegades la vida et fa gran de cop , sense avís i tot és a causa de problemes. I admiro come ll i la seva mare han aconseguit surtir-se d’un problema ttant important i fort com va ser l’extermini armèni.

Natàlia Filella.

Quadern d'Aram

De vegades em desperto a la nit i crido.O bé tinc

un malson i crido bo i adormit.Tinc quinze anys,

però no ho puc evitar: crido al pare, crido el seu 

nom: Vahè,Vahè! Crido l'àvia,les meves dues 

germanes: Sofia, Iané!

He triat auqest fragment perquè ja només al principi del quadern Aram ja ens diu com en sent.

Que crida a les nits per la por, que ha perdut la familia per el genocidi armeni,i com diu més tard que ja s'ha fet gran, quan veu morir a una mare, i que ell i Marik s'han de quedar amb la criatura.

Trobo que es força significatiu.

És veritat que el mar m'atreu, fins i tot ara, que sé com van morir l'àvia i les nenes: la culpa, però, no és del mar, és dels homes, dels maleïts turcs. El mar és innocent. 

He triat aquest tros perquè m'agrada com Aram defensa el mar, allò que més li agrada, especificant que no va ser ell qui va matar la seva família, si no que van ser els "maleïts turcs" qui ho van fer.

Marta Figuerola Castellví