CURS 2013-2014

Enguany, el grup del blog és 2n Bat E (els que el curs passat eren 1r Bat E).
Ara (curs 2012-2013) els alumnes són de 1r bat E (batxillerat de les arts escèniques i batxillerat de les arts plàstiques), de la matèria comuna.
Curs 2011-2012: Ja és el tercer any consecutiu que treballem en aquest blog. Els alumnes, també de la matèria de modalitat de Literatura catalana, són del batxillerat de les arts escèniques (1r BAT E).

El bloc continua aquest curs!!

Els alumnes de Literatura Catalana (optativa de modalitat, 2n Bat) del curs 2010-2011 agafen el relleu dels seus companys, que van iniciar aquest bloc amb moltes ganes i il·lusió. Des d'aquí, una abraçada molt forta per a tots i el desig que tingueu molta sort en les vostres noves activitats fora de l'institut (estudis, treball, amor...). Ja sabeu que podeu seguir col·laborant i aportant-hi les vostres dèries literàries. Fina.


Quadre pintat per Gabriel Ferrater al Mas Picarany
Benvinguts al bloc de Literatura catalana creat per alumnes de 2n de batxillerat de l'IES Gabriel Ferrater de Reus (curs 2009-2010). Hi trobareu informació sobre els autors treballats a classe però, sobretot, poemes, frases, textos que ens agraden, fotos d'activitats realitzades (ruta literària, visites culturals, alguna celebració ben dolça...); en definitiva, una bona mostra de tot allò que la literatura ens aporta!

No et facis posar cendra:

En aquest enllaç trobareu abundant, i molt interessant, informació sobre el concepte de religió que tenia Joan Maragall:

http://www.vilaweb.cat/noticia/preview/3787395



Montserrat Roig

Aquí hi ha força dades sobre la novel·la Ramona, adéu i la seva autora:

dimecres, 28 de novembre del 2012

La sabata , de Josep Palau i Fabre



La sabata
He donat el meu cor a una dona barata.
Se’m podria a les mans. Qui l’hauria volgut?
En les escombraries una vella sabata
fa el mateix goig i sembla un tresor mig perdut.

Totes les noies fines que ronden a ma vora
no han tingut la virtut de donar-me el consol
que dóna una abraçada, puix que l’home no plora
pels ulls, plora pel sexe, i és amarg plorar sol.

Vull que ho sàpiguen bé les parentes i amigues:
Josep Palau no és àngel ni és un infant model.
Si tenien de mi una imatge bonica,
ara jo els n’ofereixo una de ben fidel.

No vull més ficcions al voltant de la vida.
Aquella mascarada ha durat massa temps.
Com que us angunieja que us mostri la ferida,
per això deixo encara la sabata en els fems.
Josep Palau i Fabre, La sabata.  Poemes de l’alquimista. de Barcelona, 1997

Hajar , laura  , Gabriel i Chiara 


dimarts, 27 de novembre del 2012

Poema Visual. JOAN BROSSA

Amb aquest poema, Joan Brossa vol donar a entendre que les lletres i les paraules són la clau que t’obriran noves portes, és per això que en aquest dibuix, on hi hauría d'haver les serres de la clau, hi ha l'abecedari. Hem triat aquest poema perquè ens ha agradat molt el joc de paraules que ha utilitzat Joan Brossa, ja què és molt original, i té molta raó. 


Júlia Moyano, Júlia Hernández, Mar Benach.


Maria Mercè Marçal 


Aigua sobre aigua




Aigua sobre aigua,

Sobre l’aigua, set.

Al bell cor de l’aigua,

Negre ganivets 

I jo, sola,

Entre albera i alba. 

Al bell cor de l’aigua

Negres ganivets.


Aquest fragment del poema és el que més

destaca el concepte de desengany amorós  

''Al bell cor de l'aigua, negre ganivets''

 i de solitud ''I jo, sola, entre albera i alba''

 que l'autora vol expressar en ''Aigua sobre aigua'',

 per aquest motiu hem decidit escollir-lo.


Anna Calero, Yasmina Query, Angie Rodríguez i Laia Pujol.




_____________________________________________________


Jo porto dintre meu
per fer-me companyia
la solitud només.
La solitud immensa
de l'estimar infinit
que voldria ésser terra,
aire i sol, mar i estrella,
perquè fossis més meu,
perquè jo fos més teva.

Rosa Leveroni.
Llibre Epigrames i Cançons.


"Amor a l'art, amor a l'escriptura."


___________________________________________________________________________________________

Raonamet per la tria del poema:
La tria d'aquest poema ha estat realitzada, degut a que el tema principal d'aquest, és l'amor, i ja que ha sigut el tema d'inspiració de molts grans escriptors, volíem remarcar la seva importància també per la nostra protagonista. 
 Tant l'amor en si, com la seva contraposició, el desamor. 
Espero que us hagi agradat el nostre escull, tant com a nosaltres.




Piedad Palacios, Núria Roca,  Maria Montalvo i  Paula Andreu.
(Treball Rosa Leveroni,   primer trimestre.)

Xavier Amorós Solà


Plou i fa sol

He oblidat el calendari
i el rostre de la lluna.
Escolto
petites converses bilingües
de llavis que estimo.
Fum, fumera amunt.
Enyoro
la súbita verdor
sota la pluja
i el cant dels arbres lliures.

Ara fa sol, només;
un sol que es multiplica
en les gotes que foren
màgica pluja,
espill irrisori
de les bruixes no nades.

 

Guardeu-me la paraula, pàg. 29.

Hem escollit aquest poema perquè ens parla del canvi de les estacions utilitzant els recursos literaris de tal manera que no li fa falta esmentar els noms i alhora ens va explicant el que va sentint en el transcurs del poema.

Grup 4: Ariadna, Susana, Judith i Felipe
NO LA CANÇÓ PERFECTA

No la cançó perfecta sinó el crit
que invoca Déu és necessari,
car no com l'àliga en té prou
el nostre cor amb moure bé les ales.
Amb ulls encesos cal entrar
dins la nit del misteri,
perquè el secret, així com l'aire
que bat als ulls, penetri fins al cor.

Hem escolit aquest poema perque ens transmet molt bona sensació
al llergir-lo i contemplar-lo. Joan Vinyoli ens vol dir en aquest petit
poema, que no cal ser el millor o ser perfecte per poder tenir el millor,
que en qualsevol lloc o moment nomes que sigui agradable i bo, arriva a
la perfecció.

Grup 6: Eric, Pau, Jordi i David

Vicent Andrés Estellés

ELS AMANTS
Feroçment ens amàvem del matí a la nit.
Tot ho recorde mentre vas estenent la roba.
Han passat anys, molts anys; han passat moltes coses.
De sobte encara em pren aquell vent o l'amor
i rodolem per terra entre abraços i besos.
No comprenem l'amor com un costum amable
com un costum pacífic de compliment i teles
(i que ens perdone el cast senyor López-Picó).
Es desperta, de sobte, com un vell huracà,
i ens tomba en terra els dos, ens ajunta, ens empeny.
Jo desitjava, a voltes, un amor educat
i en marxa el tocadiscos, negligentment besant-te,
ara un muscle i després el peçó d'una orella.

Hem escollit aquest fragment del poema ja que creiem que és aquí on principalment ens parla del tema principal; l'amor vist d'una manera diferent al romanticisme color de rosa... Creiem que és força interessant, i és el tros que més ens ha agradat. 

Amanda Garcia, Cèlia Brunet, Dímitra Sioras i Júlia Estivill. 

dilluns, 15 d’octubre del 2012

Maria Montalvo

Llegir permet viure més, moltes més vides, i, a més, les paraules t'ajuden a explicar-te el món i a tu mateix.

Emili Teixidor



He escollit aquest perque té molta raó. Quan llegeixes i estas molt per la lectura es com si tu mateix estiguesis allí i et poses al lloc de tots els personatges de la lectura, per aixó, quan llegeixes aprens més paraules de les que ja sabies  y quantes més paraules millor per expresar-te 

dimarts, 9 d’octubre del 2012

''La literatura no és res més que un esforç contra l'oblit''
Josep Pla

He triat aquesta frase perquè crec que te molta raó. Penso que al escriure pots expressar molt bé el que sents en diferents moments i amb això ets sents millor per que pots plasmar-ho en aquest cas escribin. Molts cops utilitzem la escriptura com una manera de desfogar-nos amb el que ens envolta o simplement una com una necesitat de guardar moments o ensenyar-los als altres.
Quan algú escriu sobre algun moment de la seva vida penso que en gran part es per recordar-ho, un moment que ens ha marcat per qualsevol raó en especial, que t'inspira ja sigui bo o dolent a deixar-ho viu d'alguna manera com per exemple amb l'escriptura.

Joan Fuster

  
Llegir no és fugir. Encara que n'hi hagi molts que no cerquin en la lectura el succedani honorable de l'estupefaent, llegir és tot el contrari d'embriagar-se o ensopir-se.  Es llegeix per comprendre's un mateix, per comprendre els altres, per comprendre el nostre temps. I fins i tot per comprendre el passat...
 
Joan Fuster

 
Llegir ens pot obrir les portes a coses i cultures que mai no imaginaríem, ens pot fer més tolerants amb els altres... i ens pot ensenyar el errors del passat per no repetir-los.
 
Susana Carolina Palacios Rios
 
 
 
 
 

dilluns, 8 d’octubre del 2012


"Llegir permet viure més, moltes més vides, i, a més,
 les paraules t'ajuden a explicar-te el món i a tu mateix."

Emili Teixidor



He escollit aquest text perquè estic totalment d'acord amb el que expressa. Les persones som com som per les experiències que hem viscut. Quan llegim estem vivint inconscientment experiències i això ens permet després afrontar amb més facilitat moltes situacions de la vida.

Laia Pujol

Mar Benach

Emili Teixidó: " Llegir permet viure més, moltes més vides, i, a mes, les paraules t'ajuden a explicar-te el món i a tu mateix" 

Jo he escollit aquest text d'Emili Teixidó, ja que penso que té tota la raó del món. La lectura t'ajuda a obrir els ulls,  i et fa més culte, més intel.ligent i amb més coneixement de l'entorn que t'envolta. També, aprens coneixements que t'ajuden a expresar-te fora del món de la lectura, ja sigui amb paraules, signes...i vulguis o no, interiorment, també t'integres més en aquest món.

Dímitra Sioras

Emili Teixidor

"Llegir permet viure més, moltes més vides, i, a més, les paraules t'ajuden a explicar-te el món i a tu mateix"
He trobat aquest text molt interessant, ja que te tota la raó del mon. Cuan llegeixes et poses en la pell dels altres personatjes vivint les seves vides, les paraules ajuden a que el teu vocabulari s'enrriqueixi molt més, quan tens moltes coses a la ment, la lectura t'ajuda a expresarte gràcies als coneixements linguístics que has assolit llegint, i sempre pots trobar una resposta valida en qualsevol lectura sobre cap problema que sorgeixi a la teva vida. Sense pensar-s'ho dos cops, la lectura és i serà sempre de gran ajuda per a l'ésser humà.

Josep Pla

La literatura no és res més que un esforç contra l'oblit.

He escollit aquest text de Josep Pla perquè en certa part te molta raó ja que la literatura podríem dir que són coneixements de la llengua que van enriquint la nostra cultura que es va adquirint dia a dia i això quedara per sempre i no es pot oblidar.

Piedad Palacios
Els poetes no inventen els poemes.
El poema és en algun lloc allà darrere.
Hi és de molt temps ençà.
El poeta es limita a descobrir-lo.

Jan Skácel


He triat aquest poema perquè m'ha cridat l'atenció el seu significat: que els poemes no estan fets només amb jocs de paraules, sinó que estan fets amb experiències, emocions i sentiments viscuts per l'escriptor.

Júlia Moyano Marsal                          

Ariadna Van der Pool





''La literatura no és res més que un esforç contra l'oblit''
Josep Pla

He triat aquesta frase perquè crec que te molta raó. Penso que al escriure pots expressar molt bé el que sents en diferents moments i amb això ets sents millor per que pots 
plasmar-ho en aquest cas escribin. Molts cops utilitzem la escriptura com una manera de desfogar-nos amb el que ens envolta o simplement una com una necesitat de guardar moments o ensenyar-los als altres.
Quan algú escriu sobre algun moment de la seva vida penso que en gran part es per recordar-ho, un moment que ens ha marcat per qualsevol raó en especial, que t'inspira ja sigui bo o dolent a deixar-ho viu d'alguna manera com per exemple amb l'escriptura.






Hajar Kadri

Per expressar-se, primer cal haver comprès. Per escriure, cal haver llegit. D'escriure, se n'après llegint. Llegir permet veure més, moltes més vides, i, a més, les paraules t'ajuden a explicar-te el món i a tu mateix. Escriure no és una abilitat expontània com pot ser-ho enraonar. L'escriptor no redacta els textos a raig fet, sinó que els construeix amb treball i ofici: reflexiona sobre la situació de comunicació, apunta idees, fa esquemes, redacta esboranys, repassa proves.


 Miquil Desclot, Emili Teixidor , Daniel Cassany

He escollido tres trosoç de cada text de Miquil Desclot, Emili Teixidor i Daniel Cassany .Perqué els texlos  tenen  relació amb el meu dibuix, m'agradat molt el text de Miquil Desclot perqué te raó amb el que diu.

Joan Fuster

"Només hi ha una manera seriosa de llegir, que és rellegir."

He escollit aquest escrit de Joan Fuster, perquè trobo que és mol interessant i cert. Ja que quan llegim algun document o qualsevol escrit la majoria de les vegades ho fem d’una sola passada i no captem el que l’escriptor ens vol transmetre. Però a mesura que vas rellegint el text te’n adones de coses noves i que és el que l’autor et vol transmetre.
La literatura s’ha de prendre amb calma i ganes.

Pau Molluna Rol



Josep Pla.

Per arribar a escriure alguna cosa que tingui un cert sentit, cal haver escrit  moltíssim. Escriure moltíssim no és cap sacrifici, més aviat és un plaer- sobretot si hom té alguna cosa a dir, per poca cosa que hom digui. La literatura no tindria cap sentit si no fos pel plaer que produeix escriure. No crec que hi hagi res més eficient contra el tedi.

  

Com diu Josep Pla, escriure quelcom que tingui un sentit i una coherència no és fàcil. Cal esforç, dedicació i haver practicat molt, però moltes vegades es relaciona l’esforç i el treball amb un gran sacrifici. Escriure no ha de suposar un treball forçat, s’hi ha de saber trobar el gust i el plaer ja que l’escriptura i la literatura formen part de l’art i l’art s’ha de saber apreciar i estimar.
Escriure és important, no només per el que s’escriu, sinó simplement per el gust que provoca i perquè ajuda molt a formar-se com a persona.
Ja sigui un gran argument o un petit resum del nostre dia a dia, escriure es fonamental en la nostra vida i cada dia ens fa més grans.

                                                                                              Cèlia Brunet i Vila.





Miquel Martí i Pol

Jo sé que sóc poeta perquè, quan acabo un poema i el rellegeixo, sempre hi trobo més del que volia dir.

Suposo que Miquel Martí i Pol, com tots els altres escriptors de poesia, expressen el que senten a través dels seus poemes. Així doncs, tots aquells que tenen art per escriure de vegades, diuen més del que volien dir en un poema.
He triat aquest poema perquè em sembla molt interessant i molt lògic el que hi diu. De vegades vols dir una cosa, i sense pensar-ho també n'estàs dient d'altres.



Júlia Estivill Rofes

Miquel Desclot


L'autèntic plaer d'escriure, com és lògic, pressuposa el plaer de llegir.(...) I provant, en acabat, de posarlos en pràctica, és clar: fent i desfent aprèn l'aprenent.

Aquest text m'ha cridat l'atenció perquè l'autor descriu el plaer d'escriure, com podem llegir i després compendre el que s'ha llegit. Per finalitzar l'autor explica, que posant en pràctica els coneixements que tens llegint altres textos o poemes d'altres escriptors, tu, pots fer i desfer fins a aprendre a ser un bon escriptor.

Yasmina Query.

Emili Teixidor

13. Llegir permet viure més, moltes més vides, i, a més, les paraules t'ajuden a explicar-te el món i a tu mateix. 

Aquest text parla de que llegin podem viure més, ja que, quan ens posem dins els llibres podem arribar a sentir un munt d'emocions, i que moltes vegadas ens podem arribar a sentir identificats amb els personatges, i d'aquesta manera podem pensar que potser el que ens passa a nosaltres, també li passa al escriptor, i així podem entendre millor tot el que ens succeeix, incluit el que passa al món.



Amanda Garcia Gurruchaga

Jordi Del Estal Granero

La literatura no és res més que un esforç contra l´oblit.

                                                                  Josep Pla.



He triat aquest escrit per que m´ha xocat és una cosa que dona per reflexionar, per que diu que escribim per intentar no oblidar, per intentar que quedi algo de nosaltres i del que pensem, per intentar que ens recordin.





Per arribar a escriure alguna cosa que tingui cert senitit, cal haver escrit moltíssim. Escriure moltíssim no és cap sacrifici, més aviat és un plaer -sobretot si hom té alguna cosa a dir, per poca cosa que ho digui. La literatura no tindria cap sentit si no fos pel plaer que produeix escriure. No crec que hi hagi res més eficaç contra el tedi.



                                                                                             Josep Pla.                                                                                                            


He escullit aquest escrit perquè personalment penso que es un gran plaer escriure, escriure el que vols i el que sens en el moment que tu esculls per fer-ho. I si, es veritat que no sempre aconsegueixes escriure el que voldries, però com diu l'escrit s'ha d'escriure molt.



                                  Júlia Maretinez Senserrich 


   

Emili TEIXIDOR

LLegir permet viure més, moltes més vides, i, a més, les paraules t'ajuden a explicar-te el món i a tu mateix.

Aquest poema significa que quan llegeixes algun llibre et fiques dins de la vida del protagonista per aixó diu que vius mes i moltes vides. I aixó esta be perqué tothom en algun moment volem viure una vida i durant un breu espai de temps en podem viure les que vulgem i on vulgem.

Eric Costa.

diumenge, 7 d’octubre del 2012

Per què llegim i escrivim?

L`home construeix casas perquè esta viu, però escriur llibres perquè sap que és mortal. Viu en colla perquè es gregari, però llegeix perquè sap que està sol. Aquesta lectura representa per a ell una companyia que no substitueix cap altra, però que cap altra  no podria substituir. No li ofereix cap explicació definitiva sobre el seu destí, però teixeix una espessa xarxa de complicitats que parlen de la paradoxal felicitat de viure mentre que, alhora, il·luminen l'absurditat tràgica de la vida. De manera que les notres raons per llegir són tan estranyes com les nostres raons per viure. I ningú no té autoritat per demanar-nos comptes sobre aquesta intimitat.

                                                                                                                                  Daniel Pennac

He triat aquest text perquè es molt profund i quan el llegeixes et fa reflexionar, i si t'agrade llegir o escriure t'arriba molt endins.
Aquesta foto representa la intimitat i soledat d'un lector es la intimitat i soledat humana.

 

Anna Calero

dissabte, 6 d’octubre del 2012

El plaer d'escriure.

Per arribar a escriure alguna cosa que tingui cert sentit, cal haver escrit moltíssim. Escriure moltíssim no és cap sacrifici, més aviat és un plaer -sobretot si hom té alguna cosa a dir, per poca cosa que hom digui. La literatura no tindria cap sentit si no fos pel plaer que produeix escriure. No crec que hi hagi res més eficaç contra el tedi. 

Josep Pla.




Per mi, com per suposo per molta altra gent, l'escriure, és un plaer, un plaer abstracte que hem proporciona un sentiment d'alliberament, d'expressió únics. 
És cert, quan afirmo, que no ho canviaria per res, doncs em fa sentir viva.
 Potser el que escric, només té sentit per mi, o per qui em coneix, però dins meu, sé que algun dia les meves línies arribaran a cors i ments    afamades de noves sensacions, de noves construccions, i d'aquest sentiment, que hem sorgeix al tenir al davant un bolígraf i un paper en blanc, i que em desencadena en idees entrellaçades que hem fan veure, que com escriure no hi ha res.

Us deixo el meu blog, on de tant en tant comparteixo la meva tinta impregnada directament des de una part meva, potser, inapreciable.



Paula Andreu Nadal.






dimecres, 3 d’octubre del 2012





" Jo sé que sóc un poeta perquè, quan acabo un poema i el rellegeixo, 
sempre hi trobo més del que volia dir "  Miquel Martí i Pol.



He triat aquesta frase perquè penso que aqui es mostra quan un bon escriptor ho és.
I la fotografia triada vol dir que molts cops ens sentim compresos per la literatura,la música... per això
l'abraça.




dimarts, 2 d’octubre del 2012

dimarts, 5 de juny del 2012

Treballs sobre poemes de Màrius Torres

http://www.youtube.com/watch?v=5DYCddWNmE4&list=UUKBJYe-X0L5_akVxjSJCOPQ&index=1&feature=plcp

Natàlia Filella i Marta Figuerola


------------------------------

Marius Torres - Venus


Ferran Piqueras Pons
Ramon Morant Segura


-------------------------------

Ruta per Reus

dilluns, 4 de juny del 2012


Ja ens espera un mic a l'estació. Fixeu-vos un moment en la seva figureta menuda, en els dos cremallets de joia que té als ulls i en la faisó de parlar d'il·luminat. Tot vibra: sembla una arpa pulsada per uns dits que no es veuen...
Aqui ens descriu el paseig de la estació, com està situat i quines formes té. La fotografia ens mostra l'estació al final del paseig, recte al costat del edifici. Ara està tot molt modern i costa més imaginar com era abans, però ens podem fer una idea.

David Miguel
Las niñas ricas duien un uniforme que pretenia ser luxós , amb barret i tot, i diferent la primavera que l'hivern. las niñas pobres duen una bata caqui, un color no gens afavoridor. Les dues castes no tenien cap mena de relació. Las niñas pobres jugaven en un pati interior, on només tocava el sol els messos de maig i juny.


Trobo que tenien una disciplina molt estricta i una mica racista , ja que separar les classes perquè no es barregessin és una mica descarat, perquè estan deixant com una poca cosa a les noies que tenien pocs diners. Però era la societat d'abans i no només passava a l'escola , a tot arreu també hi havia discriminació. Per sort , actualment això ha cambiat! Penso que tots necessitem els mateixos drets i els mateixos cuidados!
Natàlia Filella



Ferran Sagué - Quines coses que té Reus





Quines coses que té Reus


Resulta el lloc ideal
pel que la quietud s'inclina.
Se sent tan dolç rumoreig
sota els arbres del passeig
de la boca de la mina.
                          Ferran Sagué




Resulta difícil trobar ara a Reus un lloc tranquil, allunyat del soroll i de la societat, però per això està la boca de la mina, un lloc tranquil on pots anar-hi a reflexionar sense que ningú et molesti. Tots algun moment hem anat a la boca de la mina, i hi hem trobat la pau que tant la caracteritza.

diumenge, 3 de juny del 2012

Antoni Correig, Poemes reusencs.





Els petits tenen fama de feliços;
mes jo recordo... que no n'era gens
si en arribar a la font, cuita corrents
la meva mare no em comprava anissos!
                                 
                            Antoni Correig, Poemes Reusencs.
                 


He triat aquest fragment perquè mostra clarament amb la facilitat en que els nens eren feliços abans, amb la cosa mes simple, com és la d'una paperina d'anissos.

Ferran Piqueras Pons
1 BAT E
Literatura Catalana

BOCA DE LA MINA

Els petits tenen fama de feliços; 
mes jo recordo... que no n'era gens 
si en arribar a la font, cuita corrents
la meva mare no em comprava anissos!

He triat aquest fragment perquè el vaig llegir jo i em va agradar com parlava de que avans s'anaven a comprar anissos a alguna dona velleta.
PASSEIG DE LA BOCA DE LA MINA 


Arbres en processó vers la montanya.
Immòbil fugitius de la ciutat.
Acanvi del meu cor que els acompanya,
em drinden llur romàntica aminstat.

Arbres de soca vella o consumida:
testimoni d'infància o de festeig.
Dessota l'ombra verda del passeig
em canten les estrofes de la vida.

De retorn de la Mina -- amb gust d'anissos--
el mateix que el meu pare em deia a mi,
  dic al meu fill: ''No corris oeks oedrissis!''

  Pedrissos que no deixen la barana
  com jo no deixo el gust de seure ací
 veien el fil del temps com es debana.














  Aquest poema com podem obsera ens fa una descripció de com era la zona de la boca de la mina en una altra època. Tan ens descriu com era com que li feia senti i que li portava molts records de quan era petit. el El poema el que ens vol dir és que com que els arbres estan un al cosat del altra i hi ha molts sembla que sigui una processó pero inmobils i a la muntanyai també ens diu que ell se sent molt bé quan esta alla perque li recorda quan era petit, i es un bon lloc per fugi de la ciutat ja que et troves amb una tranquilitat absoluta.

                                                                                                Amina Giménez




                                                                                                             
"-Hola, hola, Capitel·lo,
t'has de recordar de mi.
Atureu-vos, Capitel·lo,
que ara és hora de morir.

-Tinga pietat la dama,
tinga pietat de mi.

-La pietat que teníeu
al penjar lo meu marit.

Ja li'n dóna punyalada,
la primera el va ferir,
la segona cau en terra,
la tercera va morir.

-Déu te perdó Capitel·lo
a tu i an el meu marit."

Aquest texte és un fragment de la Calaixera de romanços reusencs. He triat aquest fragment perquè primer de tot trobo molt interessant llegir la meva pròpia llengüa, però de manera més antiga, com feien els trobadors de l'Edad mitga.

Encara que, el que de veritat em va agradar més de llegir aquest text, és la situació de com el vam llegir: erem els "actors" i el "trobador" en mitg de la plaça de l'Ajuntament, la Mercadal, amb un sol explosiu, allí plantats, llegint un romanç; que de fet, tenía molta emoció. Doncs em va encantar, sobretot, perquè vaig riure molt. Però també ens vam haver de ficar al paper, perquè hi havien situacions dramàtiques com aquest exemple que he posat. Era un gran contrast amb l'ambient.

Júlia Pàmies Jassans. 


PAGÈS I: Passo! Passo!
PAGÈS III: Préssecs! Préssecs! No hi ha cucs. Préssecs!
PAGÈS IV (parlant amb el PAGÈS V): He venut tres caixes al Mariné de la fruita. Jueu! Me'ls paga a deu i al mercat els venen a quinze.
PAGÈS V: De vegades no hi ha altre remei.
PAGÈS III: Cebes! Cebes tendres!

RAMON: Bon dia.
PAGÈS III: Arribes una mica tard.
RAMON. Sols porto enciams. Espero enllestir aviat.
PAGÈS II: A tres, avui. Sempre estàs de llet, Ramon.
RAMON: Si en tingués molts rai, però... fixa't quina misèria! Enciams! Tendres! Enciams!
PAGÈS VI: Passo! Passo!




He triat aquest fragment per que em va agradar molt representar-lo al mig de la plaça Mercadal, junt amb els demés. Em vaig sentir com si estigués en família. Em va agradar molt la sensació de estar tots cridant a conjunt, i crec que ho hauríem de tornar a fer algun dia.

PD: La foto és de la Júlia Pàmies.

Marta Figuerola Castellví

dilluns, 7 de maig del 2012

"De vegades em desperto a la nit i crido. O bé tinc un malson i crido bo i adormit. Tinc quinze anys, però no ho puc evitar: crido el pare, crido el seu nom: Vahé, Vahé! Crido l'àvia, les meves dues germanes: Sofia, Iané!
Llavors la mare, Marik, em sent i ve al meu costat, m'acotxa com quan era petit, em passa la mà pel front moll de suor, la trobo fresca com les seves roses de Trebisonda."

He triat aquest Fragment, perquè ell recorda la seva família i llavors la seva mare el calma. M'agrada aquest fragment, perquè demostra l'amor que sent una mare per un fill i que per qualsevol pare es primer el seu fill.

Paula Fernández.
Pàgina 93.

´´ És molt fàcil, quan ja han passat les desgràcies, de mirar endarrere i de dir:
- Com és que no us n'adonàveu, que hi havia mala maror? No recordàveu les matances d'Adana?
Però quan es viu tranquil, ocupat en els quefers de cada dia, quan el sol surt sobre el mar i els carrers i la gent que estimes, no tens pressentiments dolents.Molt pocs de nosaltres en teniem, i ningú no es podia imaginar la crueltat dels turcs arribés a un punt tan terrible. Ningú.´´

He escollit aquest fragment ja que em sembla una gran reflexió, perquè com be diu, les crueltats dels turcs van començar en un moment inesperat per a tots els Armenis, en un moment en el qual tots tenien les seves ocupacions i cap preocupació per res, vivint el dia a dia amb tranquil.litat, fins que tot passa i recorden el que feien abans que tot començés.





Mireia Cortés Lizano



Terra Daurada


Terra daurada, de fruits madurs,
amb la meva falç
de plata vindré
a segar el teu or.

He triat aquest fragment escrit per Vahé perque m'ha agradat com els armenis també fan referencia a elements del camp i de collita del blat com els catalans. El que fa que tots compartim la mateixa cultura gràcies al mar Mediterrani.




Ferran Piqueras Pons
1BAT E
Literatura Catalana


CARNET D'ARAM. EN MAR     IV
em passa una cosa estranya: mentre érem encara en aigües de Grècia, més aprop de la nostra terra, la que ens han pres els malvats turcs, tenia com una angoixa d'escriure sobre les nostres penes i aventures. Però avui, que em trobo a Itàlia, i ja ens anem acostant al nostre destí, penso que haig de recordar-ho, perquè després tindre altres obligacions i amics nous i potser oblidaré moltes coses.


Mentres Aram encara no esta al seu desti, però esta més aprop de la seva terra, algu per dintre li diu que ha d'escriure tot el que li ha passat no pot oblidar aixi com aixi tot el que a viscuti el que li ha passat, alguns records els vol perdre i no recordar per poder seguir vivint però d'altres els a detenir presents perquè no es poden deixar perdre com si no hagues passat res.

David miguel
Perquè tan aviat em diu mare com Marik, dençà que ens falta Vahé, i les nenes, i la mare. Els nois solen guardar els seus escrits per a ells, però entre el meu fill i jo, ara, hi ha una confiança total, qui més, què més tenim, si ens ho han pres tot?

Després de tot el que els hi ha pasat a Aram i a la seva mare Marik hi sorgeix una confiança total, de que més els hi queda? Ara és quan estàn més units que mai ja que tant un com l'altre es troben sols perqué estàn fora de casa, amb desconseguts, amb por...  Situacións com aquesta pot crear llaços de confiança indestructibles. D'aquesta manera, que un cop escrigui Aram i altre Marik ens fa veure diferents punts de vista i situacions.

Ramon Morant Segura
Viatge de Van cap a Ecmiadzin

"Primer feia fred, perquè Van és molt alt, però després vam patir calor i set, i molts fugitius emmalaltien i es morien i tot, i havíem de deixar els que es quedaven pel camí. 
Moltes coses, les he oblidades; les he volgudes oblidar expressament, per poder viure. La mare sovint diu: 
-Quan vam sortir de Van eres un nen i quan vam arribar a Ecmiadzin ja eres un noi. 
Només havia passat un mes i mig, em sembla, encara que els dies es feien interminables, però vol dir que em vaig fer gran de cop, per força."

En aquest fragment del Quadern d'Aram (capítol IV, "En mar"), parla l'Aram en primera persona: ens descriu el seu dur trajecte des de Van fins a Ecmiadzin, a causa de la persecució dels turcs. Durant aquest trajecte, aquest personatge encara és un nen que mai abans havia vist la mort, o el sofriment de tanta gent, morint de gana i de fred. Per això, com ell diu, "per força", aquest viatge li canvia la vida, la mentalitat i el fa veure la realitat del cruel món. Tant ell com la seva mare ho reconeixen: quan era Van era un nen, i durant el camí per arribar a Ecmiadzin, es va fer gran. 

Doncs és per això, que en aquest tros veiem perfectament l'evolució psicològica de l'Aram: observem el viatge geogràfic (de Van a Ecmiadzin) que implica el viatge iniciàtic (la transformació de nen a adult). 

Júlia Pàmies Jassans. 

diumenge, 6 de maig del 2012


-Emporteu-vos el nen, que jo no puc més.
I jo vaig agafar el nen a coll. I jo vaig pensar que qui sap d'on venia i quines coses terribles no devia haver vist, i la pell de nen es pot dir que em va caure de cop.

M'agrada aquest tros , perquè que un nen de tan sols 12 anys , es prengui ell sol una responsabilitat tan gran , es fascinant i ademés ell mateix ho diu , que s'ha fet gran de cop. Moltes vegades la vida et fa gran de cop , sense avís i tot és a causa de problemes. I admiro come ll i la seva mare han aconseguit surtir-se d’un problema ttant important i fort com va ser l’extermini armèni.


Natàlia Filella.

Quadern d'Aram

De vegades em desperto a la nit i crido.O bé tinc
un malson i crido bo i adormit.Tinc quinze anys,
però no ho puc evitar: crido al pare, crido el seu 
nom: Vahè,Vahè! Crido l'àvia,les meves dues 
germanes: Sofia, Iané!

He triat auqest fragment perquè ja només al principi del quadern Aram ja ens diu com en sent.
Que crida a les nits per la por, que ha perdut la familia per el genocidi armeni,i com diu més tard que ja s'ha fet gran, quan veu morir a una mare, i que ell i Marik s'han de quedar amb la criatura.
Trobo que es força significatiu.

És veritat que el mar m'atreu, fins i tot ara, que sé com van morir l'àvia i les nenes: la culpa, però, no és del mar, és dels homes, dels maleïts turcs. El mar és innocent. 

He triat aquest tros perquè m'agrada com Aram defensa el mar, allò que més li agrada, especificant que no va ser ell qui va matar la seva família, si no que van ser els "maleïts turcs" qui ho van fer.

Marta Figuerola Castellví

dimecres, 21 de març del 2012

Dia Mundial de la Poesia

QUATRE PARAULES


I em diu : tu escriu amor

pel món i pel país

i per aquesta llengua.

L'àngel insiteix en que és també es parli d' amor, perquè per moltes catàstrifes,guerres... que hi hagi al món sempre hi ha alguna cosa bona darrere d'alguna cosa dolenta, i al inrevés.

Comentari

Penso que la traducció a tanta varietat d'idiomes és bona perquè envia un missatge a través del poema.

I en diferents idiomes per a enviar-lo a més gent i per això esta en vint idiomes diferents.