La cara oculta de Hassén

M'en vaig per no sentir-lo. Malviatge!

Quin home més estany! Malhajia l'hora

que vaig posar-li voluntat!...Quin geni!

Si no m'aparto em balda. Altre estaria

satisfet de la caça; doncs ell ara

pitjor que mai; ben cert té males herbes

al cos ja fa molts dies: trist o amb ràbia.

"Hem triat aquest fragment ja que ens fa veure que les persones a les nostres esquenes poden aparentar el que davant nostre no són. El fragment ens transmet la doble personalitat que podem arribar a tenir les persones. Des d'un passat ja ho feia això la gent de tenir una oculta, per exemple la feina els treballadors fingeixen bona cara davant del seu superior."

Saïd la rebrega entre sos braços amb barreja d'odi i d'amor.

Per què m'has enganyat? Per què? Respon-me.

Tu ets traïdora i ets vil; tu ets la falsia!

Lo primer com que et vaig mirar ploraves,

tu, de la raça dels botxins, per ella,

la mare de mon cor! Després tu, dona,

no amb llavis amorosos, amb la punta

d'una arma de ton poble beneïda,

trucares a mon pit, i ell va respondre't!

Lo punyal te caigué; mes tu em matares:

que en mi d'aquell Saïd no hi ha ni l'ombra!

Àngel Guimerà, Mar i cel, acte II escena XIII.

Hem escollit aquest fragment perque és quan es comença a observar el sentiment que sent Saïd vers Blanca.

Imatge: Pintura realitzada per Paula Fernández.

Marta Figuerola Castellví i Paula Fernández Torres.

Ell l'aigua, Ella la celístia

"Saïd: Ah, Blanca,

si sóc l'esclau, humil com la coloma!

Voleu que besi el peu de vostre pare,

i que besi la terra que trepitja!

Blanca: Més jo el vull, oh mon Déu!... Jo el vull; salveu-lo!

Saïd: Tot és en va: vós sou el cel; jo l'aigua; mai s'ajunten ací; mireu: s'ajunten

només en l'horitzó! És en va!"

http://blogs.ccrtvi.com/claudipuchades

En aquest fragment s'observa l'amor evident que comparteixen Saïd i Blanca profundament.
De fet, aquests dos parlaments són els més importants d'aquesta obra ja que és en aquest precís instant, quan Saïd, demostrant la seva passió per Blanca, reconeix que tenen un amor impossible: com el mar i el cel perquè són dos elements que representa que només es troben junts en l'horitzó. D'aquí el nom de l'obra Mar i Cel.