NOTA D'ESTEFANIA A DIAFEBUS.
Havent obtingut la llibertat de fer amb mi el que jo vull, tinguda aquella honestedat que sol ser donada a les donzelles, veuran i sabran en aquesta nota com jo, Estefania de Macedònia, filla del il·lustre príncep Robert, duc de Macedònia, de gust i de ciència certa, ni obligada ni forçada, tenint Déu devant dels meus ulls i tocan amb les mans els sants Evangelis, us prometo a vós, Diafebus de Muntalt, que amb aquestes paraules us prenc per marit i senyor i us dono el meu cos generosament sense frau ni engany. I us aporto en atenció al matrimoni aquest ducat de Macedònia amb tots els drets que li pertanyen.
Nosaltres hem escollit aquest text perquè a part del amor de Tirant i de Carmesina, el de Diafebus i Estefania també és molt bonic. En aquesta nota es veu clarament que, com Estefania no pot estar amb Diafebus perque no té cap distinció social, i ella està completament enamorada d'ell, li diu de casar-se i així d'aquesta manera ell pot aconseguir el títol de duc, i poden estar per fi junts i vistos amb bons ulls per els altres.
Cèlia Brunet, Dímitra Sioras, Júlia Estivill i Amanda Garcia.
dimecres, 27 de febrer del 2013
dimarts, 26 de febrer del 2013
Eric, Jordi, Pau, David.
Mon senyor Tirant, no convertiu en pena l'esperança de tanta glòria com ha estat aconseguir la vostra desitjada persona. Reposeu-vos, senyor; i no utilitzeu la vostra força violenta en contra meu, perquè les forces d'una donzella delicada com jo no poden resistir les d'un cavaller com vós. Per pietat, no em tracteu de tal manera. Els convats d'amor no volen gaire lluita, no s'aconsegueix amb força, sinó amb enginyosos afalacs i dolços enganys.
Hem triat aquesta part per que ens van agradar molt les seguents paraules de Carmesina: " Els convats d'amor no volen gaire lluita, no s'aconsegueix amb força, sinó amb enginyosos afalacs i dolços enganys". Ens agrada aquesta part per que Carmesina l'hi esta explican al "mestre de lamor" que l'ha aconseguit a ella, la persona que a aconseguit tocar el cor d'en Tirant, el caballer que mai senamora, el caballer que s'enrriu dels enamorats, sense gaire esforç, que no senfadi amb ella per que es una glòria el que a aconseguit.
Hem triat aquesta part per que ens van agradar molt les seguents paraules de Carmesina: " Els convats d'amor no volen gaire lluita, no s'aconsegueix amb força, sinó amb enginyosos afalacs i dolços enganys". Ens agrada aquesta part per que Carmesina l'hi esta explican al "mestre de lamor" que l'ha aconseguit a ella, la persona que a aconseguit tocar el cor d'en Tirant, el caballer que mai senamora, el caballer que s'enrriu dels enamorats, sense gaire esforç, que no senfadi amb ella per que es una glòria el que a aconseguit.
Fracció de Tirant lo Blanc ( Episodis amorosos) - Joanot Martorell
La pena extrema qque la meva ànima sent és perquè amo i no sé si seré amat. Entre tots els altres mals que sento, aquest és el que m'afligeix més, i el meu cor s'ha tornat més fred que el gel perquè no tinc cap esperança d'aconseguir el que desitjo, perquè la fortuna sempre va en contra dels que amen com s'ha d'amar.¿ I no sabeu vós en tots els fets d'armes que m'he trobat, ningú no m'ha pogut passar ni vèncer, i una sola visió d'una donzella m'ha vençut i m'ha tirat al terra, que no he tingut cap resistència contra ella? I si ella m'ha fet el mal, ¿de quin metge puc esperar medecina? ¿ Qui em pot dar vida o mort, o salut de veritat, si no ella? ¿ Amb quina força i amb quina llengua podré parlar, que pougui fer.li tenir pietat, si la seva altesa em guanya en tot, en riquesa, en noblesa i en senyoria? I si amor, que té una blança justa, que iguala les voluntats, no inclina cap a mi el seu cor gran i generós, jo estic perdut, perquè em sembla que totes les solucions que poden donar-me remeisón impossibles; així que no sé què fer amb la gran desventura.
Laia Pujol, Piedad Palacios, Ahjar i Paula Andreu.
dilluns, 25 de febrer del 2013
"Diafebus, veient la vergonya que Tirant pasava, va entendre per què Tirant reprenia a tots els de la seva mena i fins i tot als seus amics si parlaven d'amor. Els deia: <>, mentre se'n reia de tots. Però jo veig que ell ha anat a caure a la trampa i que no hi ha força humana que pugui sortir-se'n.
I Diafebus pensava en els remeis que necessita un mal com aquest, i amb un gest pietós i afable va començar a dir."
Hem escollit aquest fragment de la novel·la perquè el nostre treball tracta d'uns certs personatges i en aquesta part en surt un d'ells. Concretament Diafebus, el cosí de Tirant. Que com reflecteixen aquestes paraules, sempre està al costat de Tirant ajudant-lo, fent-li companyia i intentant entendre'l en tot, ja que és el seu fidel cavaller i millor amic.
Júlia Hernández, Mar Benach i Júlia Moyano.
I Diafebus pensava en els remeis que necessita un mal com aquest, i amb un gest pietós i afable va començar a dir."
Hem escollit aquest fragment de la novel·la perquè el nostre treball tracta d'uns certs personatges i en aquesta part en surt un d'ells. Concretament Diafebus, el cosí de Tirant. Que com reflecteixen aquestes paraules, sempre està al costat de Tirant ajudant-lo, fent-li companyia i intentant entendre'l en tot, ja que és el seu fidel cavaller i millor amic.
Júlia Hernández, Mar Benach i Júlia Moyano.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)