Doncs, jo dic que no! -discrepà el vell Antoniet, el calafat, mentre reparava el timó del Sant Mateu, que s'havia malmès en amallar-se el llaüt davant per davant d'Ascó.
-Vas errat!
-¿Què t'hi jugues?
-El que vulguis.
-¿Una ampolla de conyac?
-Com si vols una dotzena...
-Quina fanfârria!

Ens a cridat l'atenció aquesta part per qué ens va recorda a la típica aposta de cuan ets al bar amb algu i no hi esteu dacord, comences a discutir i acabes per fer l'aposta.







Eric Costa
Jordi del Estal

Ariadna i Piedad

Paraules des d'un oliver

M'ha entrat una gelor al cor!
Guaita, és que em tremolen les cames…
Què sé jo el que m'has semblat: una
fantasma, una ànima en pena o, encara
pitjor, una mala peça, perquè ara, amb
això dels cotxes, tothom va amunt i
avall sense control i els dies de festa
s'escampa per aquest terme de la nostra
vila una allau de forasterots que esvera...

Hem escollit aquest fragment perque és el començament d'aquesta curiosa historia i ens situa una mica en el context.

UN BARRIL DE SABÓ MOLL
Uns núvols d'estalzí baixaven per l'Ebre i s'ataconaven damunt la vila, gairebé a frec dels fumerals; dic d'estalzí i no dic mentida perquè pareixia que ens volien ruixar amb tintures de dols. Fins i tot l'aire de tronada que esventava la polseguera per les cantonades tenia el color negrós.

-Hem escollit aquest fragment per la importància que se li dona al temps durant tota la obra. Ens descriu un dia fosc pels núvols amenaçadors de pluja, com si ens insinuéssin que s'esdevindria algun fet, que acabarà mullants els carrers de Mequinensa.

-Aquesta imatge al·lusiva és el port de Mequinensa antiga, quan encara no se l'havia engolit el pantà, i aquest port era el destinatari de tots els barrils de sabó moll. 

 

Pau Molluna

Júlia Hernández

 

Amor fatal en decúbit supí

''Gairebé tot seguit d'haver gosat confessar-se la terrible, estremidora, espantosa i amarga veritat, el senyor Gervasi Fenolleda tornà a sentir fred, i , enmig de l'angoixa que se'l menjava viu, en el seu cervell començà a obrir-se pas la idea -més aviat pedestre, gens adient amb el trasbals espiritual del moment- que havia de vestir-se amb urgència, si no volia convertir-se en una cosa encara més lamentable que un adúlter: un adúlter amb pulmonia doble.''

Hem escollit aquest fragment (del llibre El Cafè de la Granota) perquè ens ha cridat l'atenció com Moncada ha combinat l'humor i la desesperació, dóna un toc d'humor justament enmig d'un discurs interior del protagonista en el qual es lamentava d'haver enganyat a la seva dona. 

Paula Andreu i Laia Pujol

El Cafè de la Granota Jesus Moncad

Amarga reflexió sobre un manat de cebes

-Maleïdes siguin les cebes!-gemagà Manuel la Lloca, entre les estossegades que li produïla fortor de l'aiguardent-.No puc  ni rompre.
Repetí la imprecació mentre s'incorporava i, recolzat a l'espatlla de l'Horaci, emprenia-adolorit vacil·lant i blasfem-el camí de casa seva

Hajar ,David
He triat aquest fragment en que  el protagonista dona les colpes a les cebes , he escullit aquesta pintura que representa el manat de cebes

La Plaga de la Ribera

Tanmateix, res no em va de cara. ¿Que puc fer contra un destí que em té mania i em fa la guitza? ¿Preparo unes sopes escaldades? Tothom es llepa els dits! Pinto les parets del menjador? Ni aquell que li deien el Picasso treu un color més encertat! Ara, que no provi de fer una dolentaria perquè ja estic llest, ja he begut oli. Sembro un bancal de marihuana? Ve un ramat de cabres i es cruspeix la collita!

Hem triat aquest fragment del llibre "El cafè de la granota", perquè expressa el que el presoner pensa per dins, pero ho diu en forma de ironia i de doble sentit. El presoner Valerià fa un monòleg en aquest fragment i demostra una vegada més que no està fet per aquest ofici i necesita unes classes de delinquència.

                                                                             Cèlia Brunet

                                                                             Yasmina Query

 

Fragment i Imatge Dímitra Sioras

"...No ho comprengueren del tot, però, fins que, unes poques setmanes després, el mateix Granera i dos més
de la mateixa corda, entropessaren i anaren a parar damunt el taüt de la Carmeta Valls -tant fina, ella,
tan primmirada-..."
He triat, la dona més fina i prim mirada, La Audrey Hepburn

SENYORA MORT, CARTA DE MIQUEL GARRIGUES

Però jo, després de donar-hi voltes tota la nit, em pregunto: ¿ i si tot allò que m'explicà el senyor apotecari fos veritat? si fos cert que les ànimes dels pobres difunts, per arribar al lloc on viuen els morts, han de travessar un riu amplíssim, com ara tres vegades l'Ebre, per un pas de barca, ¿ què perdries, Miquel, fent una carteta a la senyora Mort, que deu ser l'encarregada d'aquest assumpte, demanant-li plaça de barquer per a quan t'arribi l'hora de tocar el dos d'aquesta vida?

Hem triat aquest fragment ja que ens ha agradat descobrir a la fi la raó de la carta, raó que ens ha fet molta gràcia i pena alhora. És molt admirable la passió que sent aquest home pel seu ofici i molt trista la seva situació perque es tingui que aferrar amb aquesta esperança.
Aquesta foto ens ha semblat adequada ja que reflexa el que seria una situació de màxim plaer per a un barquer com en Miquel.

                          Anna Calero
                          Chaiya Garcia

L'assassinat del Roger Ackroyd. Amanda Garcia i Júlia Estivill

" -Sí, vaig engegar-li una escopetada, al Teodor de Peris. ¿Què en treuria, de negar-ho, si allò que fas d'amagot pensant que no ho veuen ni els teus ulls, l'endemà ho pregonen a tot arreu, i això passà al mig de la plaça, al bo del dia, i ho contemplà mitja vila?-

Fragment de Delfins, Júlia Moyano i Mar Benach

Fragment:

“Sempre he estat el mateix, he posat la mateixa cara amb la monarquia, la república i la dictadura. Capellans? Capellans. Banderes? Banderes. Capellans un altre cop? Fot-li capellans.”

En aquest fragment el protagonista diu que li és igual qui enterri als altres éssers humans o la manera de fer-ho, a ell només l’importa que tots som persones. I l’hem escollit perquè té un pensament curiós que ens ha cridat l’atenció, ja que molta gent pot estar-hi en contra.

Hem triat aquest quadre, anomenat "El caminante sobre el mar de nubes", ja que ens transmet perfectament el pensament dit anteriorment. Aquest pensament de donar poca importància a les coses.

Preludi de traspàs

Hi ha persones que s'avien a la mort d’una manera calmosa, sense neguits ni enrenous, i es fonen amb placidesa. Es clar que no tothom arriba a l’extrem de l'oncle Orestes, que en pau descansi, el qual digué a la seva dona: "Mira, Teresa, em sembla que sóc a les acaballes: així que, mentre prepares el sopar, aprofitaré per a morir-me»; i, en tornar ella a l'habitació, després de ficar la verdura al tupí -aquella nit feien bledes- ja el trobà de cos present.

J. Moncada


Hem escollit aquest fragment del conte Preludi de traspàs ja que nosaltres, en general, quan pensem en la mort, ho veiem com alguna cosa negativa, però, quan ja la tens molt a prop, i saps que no hi ha remei, t'ho has de prendre amb calma, per no preocupar a la resta, ni marxar d'aquest món amb inquietuds.

F.González

J.Ledesma

Avui estimo Baudelaire - Pilar Cabot

 

 

 

 

 

 El temps té els ulls cansats.

Al llit del desamor

copulen somnis tristos.

 

Quan l´horabaixa arribi

assistiré al naufragi

del sol

en la mar calma.

Remolí de llums grogues

entre els records

i jo.

Hi haurà flors trepitjades

a la vora de l´aigua;

l´or rovellat dels dies

ja no em farà lluïssor.

 

 

 

 

   En principi, l'autora no defuig en absolut de traslladar al poema uns estats emocionals viscuts intensament. Els seus versos no són, però, la crònica escarida d'unes experiències exògenes o d'uns grataments interns que la vida estimula. Aquest és, en tot cas, un material de primera mà que l'autora no ens subministra mai verge, sinó després de ser treballat i enfornat convenientment.

 

 

 

UNA ROSASant Jordi, santa diada
del passat i l'avenir,
Fe i Pàtria nostrada
del meu cor fas sobreixir.
Oh la bella matinada!
Quina joia de collir
una rosa perlejada,
una rosa a mig obrir!
Maria Antònia Salvà (1869-1958)

Hem escollit aquest poema de Maria Antònia Salvà ja que de tots els que hem llegit, que eren més o menys llargs, no explicàven tot el que el dia de Sant Jordi representa, en canvi, aquest poema ho fa, de manera precisa, entenedora i curta.




SANT JORDI GLORIÓS
Sant Jordi té una rosa mig desclosa,
pintada de vermell i de neguit;
Catalunya és el nom d'aquesta rosa,
i Sant Jordi la porta sobre el pit.
La rosa li ha contat gràcies i penes
i ell se l'estima fins qui sap a on,
i amb ella té més sang a dins les venes
per plantar cara a tots els dracs del món.
Josep Maria de Segarra (1894-1961)


Aquest poema, ens ensenya la part més valenta de Sant Jordi, i com la rosa que anomena Catalunya li dona forces per combatre tots els dracs del món.  






Chiara i Felipe :D

tutúl

Escriuré el text jo mateixa encara que no crec que estigui a l'altura, d'una llegenda que fa temps que dura i que ha marcat a la nostra terra el dia dels enamorats.
I es que Sant Jordi li collí a la princesa la rosa que sortí de la sang del drac que va matar.
I no és bonic matar a la bèstia per salvar a la filla del rei en perill? Interessat. No li va ser posible arrivar un temps avans? Per salvar a més noies de la seva desgràcia, que havia d'anar a ajudar a la que tenia sang reial?

Laura

Sant Jordi

HAJAR KADRI

     L'AMOR

Tot en l'amor s'emplena de sentit.
La força renovada d'aquest cor

tan malmenat per la vida, d'on surt
sinó del seu immens cabal d'amor ?

És, doncs, sols per l'amor que ens creixen
roses als dits i se'ns revelen els misteris;
i en l'amor tot és just i necessari.

Creu en el cos, per tant, i en ell assaja
de perdurar, i fes que tot perduri
dignificant-ho sempre amb amorosa
sol.licitud : així donaràs vida.

MIQUEL MARTÍ I POL 

He triat aquesta poema perquè és MIQUEL MARTÍ I POL el meu autor preferit, i també es tracta d'amor perqué és el tema mes destacat a sant jordi. 

  

Dímitra Sant Jordi

POEMA DE SANT JORDI per Dímitra Sioras 18-4-13

Tants sentiments

com pàgines de llibre,

tantes roses

com crits d’amor

Avui espero que vinguis,

amb mil rams de flors per mi,

i espero que mantinguis,

un somriure que pugui sentir

De vermell em tenyeixo l’ànima,

em punxo amb la teva pell,

sento la teva mirada

i et beso fins al clatell

Avui espero que vinguis,

sens cap raó, no cal,

avui espero que hi siguis,

t’espero, no fagis tard.

Entrada de Sant Jordi - Gabriel Ardèvol

EL CAVALLER

Lo cavaller

Jordi guerrer

cuida avançar

per defensar

del rei la filla

on era el drac

tal premi n'hac:

molt poc après

ell ne fou pres

e fort batut;

dins en Barut

fou escorxat

per mig serrat.

Jaume Roig (1401-1478)

He triat aquest poema d'art menor per la facilitat de recitarlo i per la seva ritmica.

Et vull

Et vull

 

Recordar en mirar les estrelles perquè seré aquesta llum que il · il·lumini el teu camí

quan sentis que estàs en completa foscor ... 

Mirar-me en cada posta de sol, perquè jo vull ser 

una oportunitat per a tu de tornar a néixer. 

En aquests poema la persona li diu a altre que ell serà una ajuda per ella en tot moment, que la tindrà quan la necessiti i podrà contar amb ell.

Eric Costa 

Jordi del Estal  

Amagada primavera

< he vist maldestres traficants canviar llibres per roses de tant en tant>>

< La ciutat que no t'espera dia a dia s'apaga, rosa a rosa mor
Benvinguda i passatgera que t'ha portat gitana una dona una flor
Benvolguda viatgera que dus a la sang guerra que dus la llança al cor >>

Fragment de la cançó Amagada primavera del grup Txarango. 

Aquí us deixem l'enllaç de la cançó sencera:

http://www.youtube.com/watch?v=rQC-XfJc0K4

 

Hem triat aquestà cançó perquè és un grup català que personalment ens agrada molt i hem trobat que la lletra d'aquesta cançó reflexava una mica l'arribada de la primavera i la tradició del dia de Sant Jordi que consisteix en l'intercanvi de roses i llibres entre les persones utilitzant una comparació com si fossin traficants.

Laia Pujol i Piedad Palacios

Ultimàtum.

Va caure l'últim pètal roig, 

va emergi la furia

dins d'ella l'amor ingrat, 

encadenat a parlar

dels suplicis amarrats

els que donen insomni,

de sabor dolç amargant

i de color translúcid.

I és ara quan caic,

roig passió mortal

doncs si plorar poguéssin

foren de sang les gotes.

Ja no hi han somriures

ni mots dits d'un cor lluent

ara nomes ens queda

la caiguda de l'últim pétal

el que va gaudir viu

i que ara s'arronsa.

P.Andreu

La rosa vermella

La rosa vermella


Avui és Sant Jordi,
busco espigues d’ordi;
el cavaller mor el drac
i el fica dins d’un sac.

Entre l’ordi una rosa
de tija verdosa,
punxes com anells
i pètals vermells.

El cavaller a la princesa
li vol regalar
la rosa vermella
tan sols per a ella.

Barriel, Isabel

Bàsicament Aquest poema ens explica la historia desprès de que sant Jordi mati al drac.

Eric Costa

Jordi del Estal

Tirant lo Blanc

NOTA D'ESTEFANIA A DIAFEBUS.

Havent obtingut la llibertat de fer amb mi el que jo vull, tinguda aquella honestedat que sol ser donada a les donzelles, veuran i sabran en aquesta nota  com jo, Estefania de Macedònia, filla del il·lustre príncep Robert, duc de Macedònia, de gust i de ciència certa, ni obligada ni forçada, tenint Déu devant dels meus ulls i tocan amb les mans els sants Evangelis, us prometo a vós, Diafebus de Muntalt, que amb aquestes paraules us prenc per marit i senyor i us dono el meu cos generosament sense frau ni engany. I us aporto en atenció al matrimoni aquest ducat de Macedònia amb tots els drets que li pertanyen.


Nosaltres hem escollit aquest text perquè a part del amor de Tirant i de Carmesina, el de Diafebus i Estefania també és molt bonic. En aquesta nota es veu clarament que, com Estefania no pot estar amb Diafebus perque no té cap distinció social, i ella està completament enamorada d'ell, li diu de casar-se i així d'aquesta manera ell pot aconseguir el títol de duc, i poden estar per fi junts i vistos amb bons ulls per els altres.

Cèlia Brunet, Dímitra Sioras, Júlia Estivill i Amanda Garcia.

Eric, Jordi, Pau, David.

Mon senyor Tirant, no convertiu en pena l'esperança de tanta glòria com ha estat aconseguir la vostra desitjada persona. Reposeu-vos, senyor; i no utilitzeu la vostra força violenta en contra meu, perquè les forces d'una donzella delicada com jo no poden resistir les d'un cavaller com vós. Per pietat, no em tracteu de tal manera. Els convats d'amor no volen gaire lluita, no s'aconsegueix amb força, sinó amb enginyosos afalacs i dolços enganys.

Hem triat aquesta part per que ens van agradar molt les seguents paraules de Carmesina: " Els convats d'amor no volen gaire lluita, no s'aconsegueix amb força, sinó amb enginyosos afalacs i dolços enganys". Ens agrada aquesta part per que Carmesina l'hi esta explican al "mestre de lamor" que l'ha aconseguit a ella, la persona que a aconseguit tocar el cor d'en Tirant, el caballer que mai senamora, el caballer que s'enrriu dels enamorats, sense gaire esforç, que no senfadi amb ella per que es una glòria el que a aconseguit.



                                               

Fracció de Tirant lo Blanc ( Episodis amorosos) - Joanot Martorell

La pena extrema qque la meva ànima sent és perquè amo i no sé si seré amat. Entre tots els altres mals que sento, aquest és el que m'afligeix més, i el meu cor s'ha tornat més fred que el gel perquè no tinc cap esperança d'aconseguir el que desitjo, perquè la fortuna sempre va en contra dels que amen com s'ha d'amar.¿ I no sabeu vós en tots els fets d'armes que m'he trobat, ningú no m'ha pogut passar ni vèncer, i una sola visió d'una donzella m'ha vençut i m'ha tirat al terra, que no he tingut cap resistència contra ella? I si ella m'ha fet el mal, ¿de quin metge puc esperar medecina? ¿ Qui em pot dar vida o mort, o salut de veritat, si no ella? ¿ Amb quina força i amb quina llengua podré parlar, que pougui fer.li tenir pietat, si la seva altesa em guanya en tot, en riquesa, en noblesa i en senyoria? I si amor, que té una blança justa, que iguala les voluntats, no inclina cap a mi el seu cor gran i generós, jo estic perdut, perquè em sembla que totes les solucions que poden donar-me remeisón impossibles; així que no sé què fer amb la gran desventura.

Laia Pujol, Piedad Palacios, Ahjar i Paula Andreu.

"Diafebus, veient la vergonya que Tirant pasava, va entendre per què Tirant reprenia a tots els de la seva mena i fins i tot als seus amics si parlaven d'amor. Els deia: <>, mentre se'n reia de tots. Però jo veig que ell ha anat a caure a la trampa i que no hi ha força humana que pugui sortir-se'n.
    I Diafebus pensava en els remeis que necessita un mal com aquest, i amb un gest pietós i afable va començar a dir."

Hem escollit aquest fragment de la novel·la perquè el nostre treball tracta d'uns certs personatges i en aquesta part en surt un d'ells. Concretament Diafebus, el cosí de Tirant. Que com reflecteixen aquestes paraules, sempre està al costat de Tirant ajudant-lo, fent-li companyia i intentant entendre'l en tot, ja que és el seu fidel cavaller i millor amic.

Júlia Hernández, Mar Benach i Júlia Moyano.

FRAGMENT TIRANT

Hem escollit aquest fragment, perquè parla de la por, la incertesa i l’actitud pesimista de Tirant de no saber si serà correspost en el seu amorament. Es un sentiment preocupant i bonic a la vegada, com l’amor en general. L’amor que porta a les persones i els sentiments als limits, el pitjor moment de tots es no saber si t’estima o no aquella persona, perque estas valorant les teves opcions, que son dos. La feliçitat absoluta o l’horrible dolor de l’amor no correspost. De com et pot arribar a consumir la preocupació d’aquest sentiment i que per molt que probis d’evitar l’enamorament o de ser fred, no ho pots evitar.

“La pena extrema que la meva ánima senté s perquè amo i no sé si seré amat. Entre tots els altres mals que sento, aquest és el que m’afligeix més, i el meu cor s’ha tornat més fred que el gel, perquè no tinc cap esperanza d’aconseguir el que desitjo, perquè la fortuna sempre va en contra dels que amen com s’ha d’amar.”

         

                                                                                                          Anna Calero
                                                                                                          Ariadna Van der pool
                                                                                                          Felipe González
                                                                                                          Judith Ledesma