Antígona (Mireia Cortés)

CREONT: Euridice, estimades filles, som lliures per l'esforç d'Etèocles, ploreu el rei. No lamenteu,en canvi, la mort del maleït enemic de la ciutat, odiós als seus divins protectors. Vet aquí el poder a les meves mans, que es deuen al benestar d'aquest poble. Ara cal preparar els funerals del rei, uns funerals dignes d'ell i de la nostra raça. I mano també que l'altre cos sigui exposat nu als ocells i la nit.





COMENTARI:
He escollit aquest fragment ja que és el tros on realment és nota l'ironia de l'autor, perquè reflecteix perfectament el personatje al qual l'autor es vol referir. És un fragment que mostra l'ambició i les ganes de poder d'aquest personatge. També mostra les ganes de Creont de manar i de que es faci el que ell ha determinat. Crec que aquest és el fragment que dona la clau per entendre el rerefons que hi ha en aquesta obra.

Antígona

Creont:

Per què no,Ismene? Per què no,Antígona? Ha de dormir en un mateix tranquil somni el promotor de baralles i el príncep de l'autèntica glòria? He parlat ,i ara la meva paraula és llei. L'enemic serà ofert a la fam dels gossos i voltors,i qui intenti enterrar-lo serà privat del sol i morirà lentament en una cova. I ara,vells i poble de la nostra ciutat,honoreu amb mi el nom del rei caigut.


He triat aquest fragment per que trobo que és molt significatiu respecte a Antígona que ella és la que és juga la vida per fer el correcte.
Que en veritat que és el correcte?- és fer el que em vist sempre, i aixo és el que ens sembla correcte i per tant moral en el cas d'Antígona perquè fa el que ella sent,creu i fa el 'correcte'.
Aquesta part en que Creont parla,ja ens esta deixant clar que el que no és pot fer és enterrar al bo(Etèocles) amb el dolent (Polinices).
I fa que Antígona es plantegi, que fer,i com reaccionar al respecte.
Ella actua com una germana que és neutre, per tant fa el que creu.

Creont també fa dubtar a Ismene que en un principi acompanyara a Antígona a enterrar a Polinices pero és farà enrere.

Fidfels fins al final

Antígona: Qui lamentarà més que jo la seva pèrdua? Era gran al consell i a la guerra. Però Polinices era també el meu germà, el fill petit de Iocasta.

Tirèsias: Destructor de la pau.

Antígona: Si hagues vençut, ara l'honoraríeu com el seu restaurador. Només jo ploraria Etèocles.

Eumolp: És inútil de retreure coneguts efectes de l'èxit.

Antígona: També ets aquí.

Eumolp: Per acomplir el que m'ordenis i escoltar-vos sota la tempesta.

Antígona: Ets lliure d'anar-te'n.

Eumolp: No puc abandonar ni al vell ni a tu. Si véns, et mostraré el camí de tornada.

Antígona: El conec. Em quedo.

Tirèsias: No respectaràs la llei?

Antígona: Tots ens devem primerament a les lleis eternes.


He triat aquest fragment de la obra teatral de Salvador Espriu, anomenada Antígona. De fet, en aquest tros hi trobem tres punts molt interessants dels personatges que hi aparèixen:

Primer de tot, que veiem el refús per part de Tirèsias per enterrar Polinices; encara que ell pensa igual que Antígona i Eumolp, ja que anteriorment diu que "és també un crim als ulls divins no perdonar als vençuts".

Pel que fa el personatge d'Eumolp, aquest és, contrariament a l'anterior, un home sincer i agraït que acompanya a Antígona fins al final; ja que de fet, ell no té res a perdre perquè els Déus l'han castigat tota la vida per la seva deformitat.

El personatge d'Antígona, arrisca la seva vida per enterrar el seu estimat germà. De fet, es justifica tot el temps dient que hagués enterrat també Etèocles ja que s'estima per igual els seus germans. És més, desafia les lleis terrenals (que mana el rei Creont) i defensa les "lleis divines".

Finalment, de del meu punt de vista, crec que és molt interessant la valentia que presenten els personatges d'Antígona i d'Eumolp: arrisquen la seva vida per defensar els seus criteris i poder enterrar Polinices, sabent que sofriràn un dur càstig. I, el més important i atractiu d'aquest fragment, és que Espriu intenta fer el mateix que Antígona i Eumolp per defensar la pau durant la Guerra Civil Espanyola. Per això, aquest llibre ajuda a dissimular la seva finalitat.

Júlia Pàmies Jassans

Eumolp, el fidel infeliç.

Eumolp

Jo em quedo

Antígona

Tu?

Eumop

T'ajudaré.

Tirèsias

No em deixis. No em pots deixar.

Eumolp

Ajunta't amb les dones.

Ismene

(A part.) M'espanta. Sembla el pare quan era cec, però el prefereixo als horrors d'ara.

Antígona

Saps el que t'espera, si ens descobreixen?

Eumolp

Sí.

Antígona

No, no puc acceptar el teu sacrifici.

Eumolp

El d'un esguerrat albardà. Tan sols tu has estat bona amb mi.

He escollit aquest fragment de l'obra perque trobo interesant el missatge que ens vol transmetre Espriu sobre tractar a tothom per igual i amb respecte, ja que en un futur aquesta persona et pot ajudar o ser útil. També perque a vegades qui menys t'ho esperes es qui mes t'ajuda. Penso que és un personatge interesant l'Eumolp, un geperut que veu la vida molt fosca per el càstig que li han fet els deus amb la seva deformitat que no te por de morir.

Ferran Piqueras Pons

1 BAT E

Literatura Catalana

Antígona " Salvador Espriu"

ANTÍGONA

“Ja ho sé i no ho pretenc. No temo la mort. Sempre

he estat voltada de mort, des de sempre he sabut que

no envelliria, que no coneixeria l’amor d’un marit i

dels fills”

Aques fragment el que Antígona vol dir es que ella en tot lo que li ha passat a la vida ja té clar que morirà i no li fa por la mort. Que ella ja sap des de un bon principi que moriria jove i que es perdria moltes coses però no sembla que li preocupi massa.

Amina Giménez Gallart.

Antígona

-Euriganeia
No ens atraurem el seu perdó. Veig arribar la ruïna de la ciutat.

-Astimadusa

Parles tenebrosament, dius unes fosques paraules.

-Euridice

Ha perdut els seus fills a la guerra.

( Euriganeia plora )

-Astimadusa

Però els teus i els meus viuen. I són tan joves! No és tard per salvar-los.

-Euriganeia

Sí, també plorareu els vostres fills. Res no aturarà la ira i el poder de l'enemic.

COMENTARI

Euriganeia per els fills per la guerra i com ho ha perdut tot ja no l'importa res i diu que la guerra sera un desastre i tots els fills joves moriran com els seu. Astimadusa esta convensuda de poder salvar els seu i diu que no és massa tard.

David miguel

Ismene
Si, m’espanta aquesta nit plena de terrors, però no vull quedar l’última
del nostre llinatge. Si hem de morir, morirem juntes.
Antígona
Mira el que fas. Que després no te’n penedeixis.
Ismene
Ai, les ales dels ocells em freguen la cara! No reconec Polinices en aquest
cos podrit. No puc suportar aquesta visió.
Antígona
Per què no te’n tornes? No t’ho priva ningú
Ismene
Per què no reflexiones de nou el que vas fer? Escolta una vegada més el meu
prec, Antígona. És terrible el sacrilegi contra la ciutat.
Antígona
Ara vacil·les, abams semblaves decidida.
Ismene
Defalleixo davant la tempesta i la nit, la repugnant olor d’aquest cos,
aquests ocells.
Antígona
Retorna al palau, amb Euriganeia.
Euriganeia
T’he de deixar?
Tirèsias
Anem-nos també, hem parlat prou.
Eumolp
Jo em quedo.
Antígona
Tu?
Eumolp
Tajudaré
Pàgina 56-57

Comentari:
En aquest fragment d’Antígona, de Salvador Espriu, hi apareixen Ismene, Eumolp i Tirèsias que estan veient el cadàver del seu germà, Polinices. Antígona vol enterrar-lo, però Creont va ordenar que ningú ho fes, tot i així Antígona vol que el seu germà tingui un enterrament digne. Aleshores Ismene, al veure que si l’enterren seran condemnats, es tira enrere amb l’oracle Tirèsies i l’única persona que ajuda a Antígona és Eumolt, el servent de la família reial, diu que no té res a perdre ja que és geperut i pensa que els deus ja no li poden fer res més.
Més enllà de la història d’Antígona, podem veure que hi ha similituds amb la guerra civil espanyola. A Catalunya, algunes persones van defensar la seva cultura i principis, cosa que els va conduir a la mort per la dictadura, i també hi van haver persones que d’alguna manera van renunciar a la seva cultura per por del que els podia passar. Trobo que només les persones fortes i segures del que creuen poden arribar a fer un gest com el d’Antígona i el de la resistència catalana a la guerra civil. També el gest que fa Eumolp el podem aplicar a aquelles persones que com a la guerra ho van perdre tot ja no tenien por de morir, aquests són els maquis. Els maquis eren un conjunt de persones de la resistència Catalana que el que feien era atemptar contra Franco i el seu exercit.

Per concloure diré que aquest fragment també m’ha fet veure que la persona que menys t’esperes és la que en algun moment determinat et pot ajudar i en canvi, les persones en que confies poden deixar-te sol davant les adversitats.

Com a il·lustració he elegit una fotografia de Mohandas Karamchand Gandhi. Com Antígona, he trobat que Gandhi també va defençar els seus principis per damunt de totes les coses i crec que hi ha una gran similitud.

Ramon Morant

-Vinc a enterrar un cos, el del meu germà Polinices , que haurien d'haver honorat i incinerat segons els nostres antics preceptes.

He posat aquest tros, perquè m'agrada l'actitut que té Antígona amb el seu germà, i la valentia que mostra perquè tot i sabent que si la descobreixen , la condennaran a mort, ella no es fa enrere. Mostra una clar efecte per el seu germà i en un moemnt diu que si hagués estat Etèocles el que l'haguessin tirat a un descampat , hauria fet el mateix.

Natàlia Filella Guasch