- Ara, ja t'ho deus pensar... Jo, allà dins, mai més...! Però no he volgut anar-me'n sense dir-t'ho...
[...]
- Anem, doncs...
[...]
- Tampoc, amb tu! Mai més...! No provis pas de seguir-me... Te... mataria!
[...]
Les filtracions de la solitud havien cristal·litzat amargament en son destí.
Solitud, Víctor Català
Ainhoa
Quiiiiiina basardaaaa!!
ResponElimina