Lleugera, s'iniciava la pluja d'una nit.
Lleugers, es confiaven els teus dits entre els meus dits.
Un instant menut d'adéu.
Oh, només per dos dies.
Em somreies a través del llagrimeig que plovia damunt el teu abric de cuir.
Tremolor dels bruscos túnels per on te'm perds: cor confús,
aquesta nit faig engrunes amb la traça del record que tinc als dits.
Buits dos dies, van prémer l'ombra del toc dels teus dits, quan te'm perdies.
Marta Piqué.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada