En l'amor no hi ha violència, ni sang vessada, ni mor la gent que estimes, ni et desapareixen els amics; però també hi ha fam, també sents l'estómac buit, la intranquil·litat, la incertesa, l'angoixa de no saber si ets víctima o botxí.

- És veritat, sempre hi ha una víctima i un botxí. És contra tota lògica.

-De vegades estimes la gent més absurda, més contrària. Veus, l'experiència està renyida amb la revolució i això també passa amb l'amor.

Per això s'ha fixat en mi, perquè és absurd, il·lògic. El mormol dels versos d'en Salvat-Papasseit es confonia amb la fressa de les acàcies i les mimoses.

Ja que estavem parlant d'això precisament avui a classe, he escollit aquest fragment: un diàleg entre l'Ignasi i la Mundeta Ventura. Crec que Montserrat Roig aconsegueix una visió molt ben encertada d'això que en diuen estar enamorat. Penso també que aquest diàleg reprodueix l'amor que, cadascuna a la seva manera, pateixen les tres Mundetes.

Blanca Gispert.