Aquest dimarts 14, vaig assistir a la lectura de poemes d'aquest més del colectiu "En veu alta" al Centre de Lectura. Aquesta vegada, recitaven poemes de Salvador Espriu, un dels poetes del segle XX més rellevants de la literatura catalana. Al començament, es va fer una petita però densa introducció del poeta i sobretot dels poemes que anaven a ser recitats. La poesia d'Espriu es pot considerar una "obra total" en majúscules ja que totes les obres estan interconectades com si formessin un sol llibre. Barrejant trets del Barroc i del simbolisme, Espriu aconsegueix una complexitat a la seva obra que díficilment la pot comprendre un qualsevol. La difuminació de fronteres entre els 3 gèneres, narrativa, poesia i teatre en un mateix poema, fa evident la gran qualitat de tota la seva obra: per exemple, en escoltar el seu primer poema, "La primera història d'Esther", vaig apreciar reiteradament aquest fet. Perfeccionista com era Espriu, els seus poemes van arribar a ser reescrits més d'una vegada, així com també els poemes van ser quadrats (títols, número d'estrofes...etc.) per tal que quedessin ordenats simètricament.En la segona part de l'acte va ser el recital de poemes, cal dir que molt ben interpretats, vaig notar també la riquesa de vocabulari i els grans contrastos en registres: tan bon punt s'utilitzaven les paraules més cultes, com les més col·loquials. M'agradaria afegir que, en sortir de l'acte, vaig tenir la impressió que Espriu és un dels poetes més complexos i "recargolats" que de moment coneixo val a dir però que de grandíssima qualitat.
Blanca Gispert.
Blanca, escrius super bé! :)
ResponEliminanàdia