M'encanta aquest fragment, perquè Montserrat Roig ens transporta en el mòn romàntic i passional d'una de les Mundetes. Aquesta manera tan especial que té d'expressar sentiments tan inefables.
Nàdia Ameller*
K-pop a la Seu Vella
Fa 6 hores
divendres, 7 de gener del 2011
El que més li agradava era quan li besava el clatell. Un pessigolleig suau i endormiscador a l’espinada i, per pocs instants, una irretornable sensació de felicitat. Després, el seu bes la resseguia per tot el cos, aquell bes candent i insegur que li dibuixava la forma del cos, aquell bes que culminaria en l’esclat de l’acte d’amor. Sabia el que representava aquell bes i el desitjava amb tot el delit de la inconsciència.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada