"Saïd: Ah, Blanca,
si sóc l'esclau, humil com la coloma!
Voleu que besi el peu de vostre pare,
i que besi la terra que trepitja!
Blanca: Més jo el vull, oh mon Déu!... Jo el vull; salveu-lo!
Saïd: Tot és en va: vós sou el cel; jo l'aigua; mai s'ajunten ací; mireu: s'ajunten
només en l'horitzó! És en va!"
En aquest fragment s'observa l'amor evident que comparteixen Saïd i Blanca profundament.
De fet, aquests dos parlaments són els més importants d'aquesta obra ja que és en aquest precís instant, quan Saïd, demostrant la seva passió per Blanca, reconeix que tenen un amor impossible: com el mar i el cel perquè són dos elements que representa que només es troben junts en l'horitzó. D'aquí el nom de l'obra Mar i Cel.
De fet, aquests dos parlaments són els més importants d'aquesta obra ja que és en aquest precís instant, quan Saïd, demostrant la seva passió per Blanca, reconeix que tenen un amor impossible: com el mar i el cel perquè són dos elements que representa que només es troben junts en l'horitzó. D'aquí el nom de l'obra Mar i Cel.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada