Antígona traïciona a Creont enterrant el cos del seu germà.

CREONT: (A Antígona) T’has alçat sempre en contra meu, has dubtat sempre del meu afecte. M’odies.

ANTÍGONA: Digues més aviat que no t’estimo ni et respecto, però no t’odio. No, ara ja no t’odio. Els teus consells han estat fatals a la meva casa. Vares atiar les nostres discòrdies per aconseguir la corona, que ja és teva. D’es d’aquest setial, pots descansar en la constant inquietud del poder.


Antígona, Salvador Espriu, tercera part.

He triat aquest tros per què m’agrada com Antígona planta cara a Creont, dient davant de tothom que ell ha estat el culpable de totes les desgràcies per les seves ànsies de poder.

Marta Figuerola Castellví