Per arribar a escriure alguna cosa que
tingui cert sentit, cal haver escrit moltíssim. Escriure moltíssim no és cap
sacrifici, més aviat és un plaer -sobretot si hom té alguna cosa a dir, per
poca cosa que hom digui. La literatura no tindria cap sentit si no fos pel
plaer que produeix escriure. No crec que hi hagi res més eficaç contra el
tedi.
Josep Pla.
Per mi, com per suposo per molta altra
gent, l'escriure, és un plaer, un plaer abstracte que hem proporciona un
sentiment d'alliberament, d'expressió únics.
És cert, quan afirmo, que no ho canviaria
per res, doncs em fa sentir viva.
Potser el que escric, només té
sentit per mi, o per qui em coneix, però dins meu, sé que algun dia les meves
línies arribaran a cors i ments afamades de noves sensacions, de
noves construccions, i d'aquest sentiment, que hem sorgeix al tenir al davant
un bolígraf i un paper en blanc, i que em desencadena en idees entrellaçades
que hem fan veure, que com escriure no hi ha res.
Us deixo el meu blog, on de tant en tant
comparteixo la meva tinta impregnada directament des de una part meva, potser,
inapreciable.
Paula Andreu Nadal.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada