Feroçment ens amàvem del matí a la nit.
Tot ho recorde mentre vas estenent la roba.
Han passat anys, molts anys; han passat moltes coses.
De sobte encara em pren aquell vent o l'amor
i rodolem per terra entre abraços i besos.
No comprenem l'amor com un costum amable
com un costum pacífic de compliment i teles
(i que ens perdone el cast senyor López-Picó).
Es desperta, de sobte, com un vell huracà,
i ens tomba en terra els dos, ens ajunta, ens empeny.
Jo desitjava, a voltes, un amor educat
i en marxa el tocadiscos, negligentment besant-te,
ara un muscle i després el peçó d'una orella.
Hem escollit aquest fragment del poema ja que creiem que és aquí on principalment ens parla del tema principal; l'amor vist d'una manera diferent al romanticisme color de rosa... Creiem que és força interessant, i és el tros que més ens ha agradat.
Amanda Garcia, Cèlia Brunet, Dímitra Sioras i Júlia Estivill.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada