Preludi de traspàs

Hi ha persones que s'avien a la mort d’una manera calmosa, sense neguits ni enrenous, i es fonen amb placidesa. Es clar que no tothom arriba a l’extrem de l'oncle Orestes, que en pau descansi, el qual digué a la seva dona: "Mira, Teresa, em sembla que sóc a les acaballes: així que, mentre prepares el sopar, aprofitaré per a morir-me»; i, en tornar ella a l'habitació, després de ficar la verdura al tupí -aquella nit feien bledes- ja el trobà de cos present.

J. Moncada


Hem escollit aquest fragment del conte Preludi de traspàs ja que nosaltres, en general, quan pensem en la mort, ho veiem com alguna cosa negativa, però, quan ja la tens molt a prop, i saps que no hi ha remei, t'ho has de prendre amb calma, per no preocupar a la resta, ni marxar d'aquest món amb inquietuds.

F.González

J.Ledesma