Doncs, jo dic que no! -discrepà el vell Antoniet, el calafat, mentre reparava el timó del Sant Mateu, que s'havia malmès en amallar-se el llaüt davant per davant d'Ascó.
-Vas errat!
-¿Què t'hi jugues?
-El que vulguis.
-¿Una ampolla de conyac?
-Com si vols una dotzena...
-Quina fanfârria!

Ens a cridat l'atenció aquesta part per qué ens va recorda a la típica aposta de cuan ets al bar amb algu i no hi esteu dacord, comences a discutir i acabes per fer l'aposta.







Eric Costa
Jordi del Estal

Ariadna i Piedad

Paraules des d'un oliver

M'ha entrat una gelor al cor!
Guaita, és que em tremolen les cames…
Què sé jo el que m'has semblat: una
fantasma, una ànima en pena o, encara
pitjor, una mala peça, perquè ara, amb
això dels cotxes, tothom va amunt i
avall sense control i els dies de festa
s'escampa per aquest terme de la nostra
vila una allau de forasterots que esvera...

Hem escollit aquest fragment perque és el començament d'aquesta curiosa historia i ens situa una mica en el context.

UN BARRIL DE SABÓ MOLL
Uns núvols d'estalzí baixaven per l'Ebre i s'ataconaven damunt la vila, gairebé a frec dels fumerals; dic d'estalzí i no dic mentida perquè pareixia que ens volien ruixar amb tintures de dols. Fins i tot l'aire de tronada que esventava la polseguera per les cantonades tenia el color negrós.

-Hem escollit aquest fragment per la importància que se li dona al temps durant tota la obra. Ens descriu un dia fosc pels núvols amenaçadors de pluja, com si ens insinuéssin que s'esdevindria algun fet, que acabarà mullants els carrers de Mequinensa.

-Aquesta imatge al·lusiva és el port de Mequinensa antiga, quan encara no se l'havia engolit el pantà, i aquest port era el destinatari de tots els barrils de sabó moll. 

 

Pau Molluna

Júlia Hernández

 

Amor fatal en decúbit supí

''Gairebé tot seguit d'haver gosat confessar-se la terrible, estremidora, espantosa i amarga veritat, el senyor Gervasi Fenolleda tornà a sentir fred, i , enmig de l'angoixa que se'l menjava viu, en el seu cervell començà a obrir-se pas la idea -més aviat pedestre, gens adient amb el trasbals espiritual del moment- que havia de vestir-se amb urgència, si no volia convertir-se en una cosa encara més lamentable que un adúlter: un adúlter amb pulmonia doble.''

Hem escollit aquest fragment (del llibre El Cafè de la Granota) perquè ens ha cridat l'atenció com Moncada ha combinat l'humor i la desesperació, dóna un toc d'humor justament enmig d'un discurs interior del protagonista en el qual es lamentava d'haver enganyat a la seva dona. 

Paula Andreu i Laia Pujol

El Cafè de la Granota Jesus Moncad

Amarga reflexió sobre un manat de cebes

-Maleïdes siguin les cebes!-gemagà Manuel la Lloca, entre les estossegades que li produïla fortor de l'aiguardent-.No puc  ni rompre.
Repetí la imprecació mentre s'incorporava i, recolzat a l'espatlla de l'Horaci, emprenia-adolorit vacil·lant i blasfem-el camí de casa seva

Hajar ,David
He triat aquest fragment en que  el protagonista dona les colpes a les cebes , he escullit aquesta pintura que representa el manat de cebes

La Plaga de la Ribera

Tanmateix, res no em va de cara. ¿Que puc fer contra un destí que em té mania i em fa la guitza? ¿Preparo unes sopes escaldades? Tothom es llepa els dits! Pinto les parets del menjador? Ni aquell que li deien el Picasso treu un color més encertat! Ara, que no provi de fer una dolentaria perquè ja estic llest, ja he begut oli. Sembro un bancal de marihuana? Ve un ramat de cabres i es cruspeix la collita!

Hem triat aquest fragment del llibre "El cafè de la granota", perquè expressa el que el presoner pensa per dins, pero ho diu en forma de ironia i de doble sentit. El presoner Valerià fa un monòleg en aquest fragment i demostra una vegada més que no està fet per aquest ofici i necesita unes classes de delinquència.

                                                                             Cèlia Brunet

                                                                             Yasmina Query

 

Fragment i Imatge Dímitra Sioras

"...No ho comprengueren del tot, però, fins que, unes poques setmanes després, el mateix Granera i dos més
de la mateixa corda, entropessaren i anaren a parar damunt el taüt de la Carmeta Valls -tant fina, ella,
tan primmirada-..."
He triat, la dona més fina i prim mirada, La Audrey Hepburn