Però jo, després de donar-hi voltes tota la nit, em pregunto: ¿ i si tot allò que m'explicà el senyor apotecari fos veritat? si fos cert que les ànimes dels pobres difunts, per arribar al lloc on viuen els morts, han de travessar un riu amplíssim, com ara tres vegades l'Ebre, per un pas de barca, ¿ què perdries, Miquel, fent una carteta a la senyora Mort, que deu ser l'encarregada d'aquest assumpte, demanant-li plaça de barquer per a quan t'arribi l'hora de tocar el dos d'aquesta vida?
Hem triat aquest fragment ja que ens ha agradat descobrir a la fi la raó de la carta, raó que ens ha fet molta gràcia i pena alhora. És molt admirable la passió que sent aquest home pel seu ofici i molt trista la seva situació perque es tingui que aferrar amb aquesta esperança.
Aquesta foto ens ha semblat adequada ja que reflexa el que seria una situació de màxim plaer per a un barquer com en Miquel.
Anna Calero
Chaiya Garcia
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada