''Gairebé tot seguit d'haver gosat confessar-se la terrible, estremidora, espantosa i amarga veritat, el senyor Gervasi Fenolleda tornà a sentir fred, i , enmig de l'angoixa que se'l menjava viu, en el seu cervell començà a obrir-se pas la idea -més aviat pedestre, gens adient amb el trasbals espiritual del moment- que havia de vestir-se amb urgència, si no volia convertir-se en una cosa encara més lamentable que un adúlter: un adúlter amb pulmonia doble.''
Hem escollit aquest fragment (del llibre El Cafè de la Granota) perquè ens ha cridat l'atenció com Moncada ha combinat l'humor i la desesperació, dóna un toc d'humor justament enmig d'un discurs interior del protagonista en el qual es lamentava d'haver enganyat a la seva dona.
Paula Andreu i Laia Pujol
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada