Lectura de poemes de Salvador Espriu

Avui, dimarts dia 14 de desembre de 2010, he assistit a la lectura de poemes del poeta, dramaturg i novel·lista català Salvador Espriu (Santa Coloma de Farners 1913 - Barcelona 1985). Prèviament a aquesta lectura, el senyor Joan Ramon Veny-Mesquida ha fet una molt bona introducció de l’autor centrant-se en els conceptes que ha considerat importants per poder entendre una mica millor la seva obra i que posteriorment he intentat redactar:
Salvador Espriu utilitza en les seves obres aspectes del Barroc i del Simbolisme. Del Barroc agafa el concepte de la vida com una representació de teatre, el qual podem veure reflectit en una de les seves obres anomenada Primera història d’Esther. Del simbolisme utilitza, a més d’elements simbòlics, la idea d’obra total o obra en majúscules, la qual podem veure reflectida en Les roques i el mar, el blau. Per entendre una mica l’obra d’Espriu, ens centrarem en aquesta idea d’obra total. Per formar-la utilitza diversos recursos: pel que fa a la forma literària i lingüística de les seves obres, Espriu difumina les fronteres entre els gèneres, és a dir, dins d’una mateixa obra pot haver-hi prosa, poesia, teatre... També fa que hi hagi una concepció arquitectural en aquestes, buscant així una certa simetria. Els estils o registres de les seves obres són molt diversos, barrejats. I cal destacar la enorme preocupació que l’autor tenia per la llengua, tant en la forma (precisió lingüística i adequació a la normativa lingüística) com en el contingut (utilitzant símbols; amb la reflexió unitària, desolada i lúcida sobre la condició de l’home com a individu i com a col·lectivitat, i creant un univers mític com va fer amb el mite de la Sinera). Fins i tot va arribar a reescriure algunes de les seves obres establint alguns lligams per tal de crear aquesta sensació d’unitat entre elles.
Finalment, m’agradaria remarcar que la lectura de poemes ha estat molt ben realitzada (segurament com a fruit de molts assajos previs), la qual cosa ajuda a l’oient a endinsar-se i a entendre molt millor el món que l’autor va crear amb les seves obres.


Lydia Jiménez