Quadern d'Aram

Alguns em diuen que el meu ofici de coraller és arriscat, però a mi no m'ho sembla pas tant. De debò, els veritables perills sempre els he passat en terra ferma!

Comparo el mar amb les dificultats del nostre èxode, aquella terrible fugida, i encara més amb totes les matances i les amenaces dels turcs, i, de veritat, trobo que sota aigua s'hi està prou bé. He après que l'home és més perillós que els taurons i les morenes! El mar, sota la superfície, és sovint tranquil, hi ha un silenci i una pau que m'agraden molt i em fan oblidar totes les dissorts de casa nostra.

He escollit aquest fragment (p.120) perquè el mar és un dels símbols més rellevants de la novel·la que, amb tots els seus peròs, utilitza el Mediterrani com a element seguretat i de pau interior a la vegada que agermana als diferents països mediterranis. Per a Aram el fons del mar - que ens recorda al ventre matern - el tranquilitza, el protegeix; i no és d'estranyar! ja que després del mal tràngol viscut a l'exili (en terra) bussejar pel fons del mar l'evadeix fent-li oblidar, per una estona, de les desgràcies del seu passat.

I, encara que no siguem uns professionals del fons marí, a qui no el tranquilitza mirar el mar des de la seva superfície? Sigui des de sota, sigui des de dalt, el mar - per a nosaltres el Mediterrani -és un símbol que, com a Aram, ens transmet pau, tranquilitat, benestar i que, per damunt de tot, ens fa sentir membres d'una mateixa cultura siguem catalans, italians, grecs o armenis!

La fotografia és de l'any passat a Colliure. Quina tranquil·litat..., com m'agradaria tornar-hi.

Blanca.