El teu nom omple
de sol els braços trèmuls
dels qui t'acullen.
En mi, la seva joia
fa una claror de lluna.
Pel teu somriure,
calma llacuna, vaga
la Malfiança.
Com la vela molt rígida
d'una barca molt lenta...
¿Com la tristesa
cor endins és tan dolça?
És com seria
una alegria feble
-si no fossin les llàgrimes.
(1938).
Aquests versos formen el que es coneix com una tannka i formen part de tota la composició poètica de Entre l'herba i els núvols de Màrius Torrres.
Concretament he escollit aquest fragment perquè m'ha cridat força l'atenció, ja que considero que tracta de forma perfecta, tal i com és aqest mateix sentiment. Podem obersar com el poeta ens el presenta com un sentiment que sempre va lligat al dolor, però que a la vegada el presenta de forma bastant elegant, amb cert respecte i espiritual.
El que més m'ha transmès, es el fet d'adonar-nos que l'amor pot amb tot, l'amor ho pot transformar absolutament tot. I amb aquesta tannka d'alguna manera, aconseguiex també que ens mirem el món des d'un altre punt de vista, coses que ens fan dubtar, a vegades sol·litud en aquest sentiment... però tot sempre amb un punt d'esperança, que sempre ens acompanya.
Núria Pentinat Amorós -2n BATC
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada