Això és la joia -ser un ocell, creuar
un cel on la tempesta deixà una pau intensa.
I això és la mort -tancar els ulls, escoltar
el silenci de quan la música comença.
1941
He escollit aquest meravellós poema per dues senzilles raons: la impressionant capacitat que tenen els versos per transmetre’ns de manera descriptiva dues sensacions oposades i també perquè el trobo un clar exemple de la dita: “lo bueno y breve, dos veces bueno”.
Marc Borges!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada