![](https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjfYdHjfINcFuwHOm-rAkHDpHZq9u8ZVvfDAqckaoURGGjD0gLYXfD6idmiGvEwRal73Ob-Os-RSine0IxiAu8gLMLuAPuFYNX2NRABBqPRXs4qHLtob1FCyZ8vRdNaG5OK1IxC53QC-5ZV/s320/myosotis-sylvatica.jpg)
El dia
Que vives semblen
entre l'herba i els núvols
les ombres fràgils!
El vent les esbarria;
la boira les apaga.
A la finestra
de la meva enyorança,
els miosotis
es marceixen de veure
sempre el mateix paisatge.
He escollit aquest poema pertanyent a l?antologia poètica "Com un foc invisible..." de Màrius Torres ja que utilitza el sistema de tannkas, cosa que m'ha impactat, i ens transmet molts sentiments i emocions dins de la temàtica de la natura. L'autor ens descriu com es sent a causa de la seva malaltia utilitzant una gran varietat de metàfores.
Mar Bartolí
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada