t'has de recordar de mi.
Atureu-vos, Capitel·lo,
que ara és hora de morir.
-Tinga pietat la dama,
tinga pietat de mi.
-La pietat que teníeu
al penjar lo meu marit.
Ja li'n dóna punyalada,
la primera el va ferir,
la segona cau en terra,
la tercera va morir.
-Déu te perdó Capitel·lo
a tu i an el meu marit."
Aquest texte és un fragment de la Calaixera de romanços reusencs. He triat aquest fragment perquè primer de tot trobo molt interessant llegir la meva pròpia llengüa, però de manera més antiga, com feien els trobadors de l'Edad mitga.
Encara que, el que de veritat em va agradar més de llegir aquest text, és la situació de com el vam llegir: erem els "actors" i el "trobador" en mitg de la plaça de l'Ajuntament, la Mercadal, amb un sol explosiu, allí plantats, llegint un romanç; que de fet, tenía molta emoció. Doncs em va encantar, sobretot, perquè vaig riure molt. Però també ens vam haver de ficar al paper, perquè hi havien situacions dramàtiques com aquest exemple que he posat. Era un gran contrast amb l'ambient.
Júlia Pàmies Jassans.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada