Arbres en processó vers la montanya.
Immòbil fugitius de la ciutat.
Acanvi del meu cor que els acompanya,
em drinden llur romàntica aminstat.
Arbres de soca vella o consumida:
testimoni d'infància o de festeig.
Dessota l'ombra verda del passeig
em canten les estrofes de la vida.
De retorn de la Mina -- amb gust d'anissos--
el mateix que el meu pare em deia a mi,
dic al meu fill: ''No corris oeks oedrissis!''
Pedrissos que no deixen la barana
com jo no deixo el gust de seure ací
veien el fil del temps com es debana.
Aquest poema com podem obsera ens fa una descripció de com era la zona de la boca de la mina en una altra època. Tan ens descriu com era com que li feia senti i que li portava molts records de quan era petit. el El poema el que ens vol dir és que com que els arbres estan un al cosat del altra i hi ha molts sembla que sigui una processó pero inmobils i a la muntanyai també ens diu que ell se sent molt bé quan esta alla perque li recorda quan era petit, i es un bon lloc per fugi de la ciutat ja que et troves amb una tranquilitat absoluta.
Amina Giménez
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada