El temps té els ulls cansats.
Al llit del desamor
copulen somnis tristos.
Quan l´horabaixa arribi
assistiré al naufragi
del sol
en la mar calma.
Remolí de llums grogues
entre els records
i jo.
Hi haurà flors trepitjades
a la vora de l´aigua;
l´or rovellat dels dies
ja no em farà lluïssor.
En principi, l'autora no defuig en absolut de traslladar al poema uns estats emocionals viscuts intensament. Els seus versos no són, però, la crònica escarida d'unes experiències exògenes o d'uns grataments interns que la vida estimula. Aquest és, en tot cas, un material de primera mà que l'autora no ens subministra mai verge, sinó després de ser treballat i enfornat convenientment.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada